Per aquest segon registre, durant la setmana, m’he aficionat a visualitzar i fotografiar les postes de sol tan maques que ens regala la Mare Naturalesa. Amb aquestes imatges, us convido a gaudir i a transportar-vos a aquest paisatge tan formidable, a alimentar la vostra imaginació i a crear nous pensaments i reflexions. La naturalesa ens inspira a gaudir del moment, ens ensenya a estar en el present, a tenir equilibri i estabilitat a les nostres vides, a estar viu i en unió amb el món.

Comparteixo la carpeta del Drive per poder visualitzar millor les imatges:

https://drive.google.com/drive/folders/14fvBjNBGEwRcWty2KaT5do6vvgSNKdAv?usp=sharin

Em considero una persona molt observadora, i una de les coses que m’agrada enregistrar són els grafitis que em vaig trobant a Barcelona; ciutat on treballo. Just al costat de la meva feina hi ha uns murs lliures on diversos artistes urbans impregnen la seva essència.

Parlant de la línia que vull treballar als registres; la vida des de diferents vessants, m’ha semblat rellevant aquesta imatge de Salvador Dalí tan representativa.

Salvador Dalí interpretava la seva realitat des de la invenció, amb imatges oníriques que simulaven un somni o una irrealitat. Per Dalí la pintura surrealista va ser un suport que li va permetre generar mons idealitzats i inventats plens de fantasia.

A vegades podríem dir que tots i totes tenim una mica d’aquesta visió de la vida, idealitzem moments i experiències i tots busquem que els nostres somnis es facin realitat.

Hola a tots i totes,

Avui m’agradaria compartir-vos la meva reflexió dels dos “mons” que visc. Per un costat, tenim la muntanya, on és el meu càmping i on faig alguns caps de setmana a l’any. Per un altre costat, tenim la ciutat, el meu dia a dia.

Primer parlaré de la muntanya, lloc on vaig a desconnectar de tot, estar amb la família i la meva gossa. Encara que és cert que pocs cops hi vaig, aquest darrer cap de setmana vaig pujar cap a Manresa, on és el meu càmping, a fer una calçotada amb la família. Vaig aprofitar aquesta escapada per aturar-me a observar i escoltar tot allò que m’envoltava com podreu veure a continuació:

D’altra banda, tenim el meu dia a dia, la ciutat. Aquesta té moltes coses bones, i d’altres molt dolentes. Aquí si em poso a escoltar al meu voltant l’únic que aconsegueixo distingir és sorolls de cotxes (com el vídeo que hi ha adjuntat), persones parlants i nens jugant pel carrer. I encara que m’encanta viure a la ciutat, on tinc a prop tot allò que vull i més, cada cop més penso que al final me n’aniré a viure a la muntanya, per poder tenir la tranquil·litat que sento cada cop que vaig a ella.

És impactant la diferència que hi ha d’un lloc a un altre quan només estan a 45 minuts en cotxe l’un de l’altre, que és el que posa el límit entre un estil de vida de muntanya i un estil de vida de ciutat?

Bones tardes companys docents,

Aquí torn amb una aportació que, de certa manera,és important per jo, que està al nostre dia a dia, i que ha creat consciència a les persones que m’envolten.
Fa temps que el meu hobby és fer fotografies de menjar, i és que l’art de la cuina em fascina. Anar a un restaurant o bar i veure les composicions dels plats m’encanta, crec que per crear segons quins plats has de tenir mandra i ull, ja que no és fàcil.

Em dedic a deixar ressenyes de tots els llocs on vaig. Sempre faig fotografies del menjar. Al principi les feia per fer, però ara m’agrada cercar un angle que faci gola, que quan algú vegi la meva aportació sigui capaç de tastar el menjar amb una mirada, i és més, que li faci tantes goles com per anar a aquell lloc. I és que la fotografia i el text són un art capaç de conquerir amb la mirada i la paraula.

Tot això va començar perquè em dedicava a la reputació d’una empresa i arriba a cansar rebre només comentaris negatius. Tenim tendència a expressar-nos quan alguna cosa no ens agrada, però i si ens agrada?. Crec que és important poder dir les coses positives i les negatives, deixar la teva opinió pot ajudar a una altra persona a decidir si anar a aquell local o no. Així que podem dir que intent conquistar amb l’art de la paraula i la fotografia, aportar informació per ajudar a altres.

Aquí és on podem parlar de límit, frontera, diferència i alteritat. Per què?

La frontera és el paper que juga la societat, el que pot aportar o no per ajudar a altres, ja sigui amb la reputació d’un local o per resoldre dubtes d’un lloc. La diferència està en com pots canviar un negoci si aportes el teu granet d’arena, hem d’aprendre a valorar totes les sensacions que ens fan sentir. Una imatge i una opinió genera alteritat, fa que ens posem en la posició d’un altre per si dubten anar a aquell restaurant/bar. I límit, és el que marca la societat, fins a on estam dispostos a arribar per ajudar?. El que faig, és perquè m’agrada, però aquesta setmana he reflexionat sobre que principalment, el que faig ajuda no només al negoci sinó al que decideix anar a un lloc.
I aquí venen les aportacions, petits detalls, angles d’imatge i art gastronòmic que poden canviar reputacions.

Enllaç:
https://drive.google.com/drive/folders/14snYcdcwmTRrVh-K542n9yVToPhK8I-V?usp=sharing

Salut
Laura