Bonanit companys i companyes!

Comparteixo amb vosaltres el meu videomuntatge, espero que us agradi.

Bona tarda companys,
Aquí teniu el registre final, esper que vos agradi.
Salut

Enllaç: https://drive.google.com/file/d/1irByOP97id9iE_eFchwJ851KCrMORSIO/view?usp=drive_link 

Bibliografía

Cruz, E., 2014. Trabajos ética.
https://eticaconelmaestrorosendo.blogspot.com/ 
Llorca, J., 2017. Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia.
https://www.proquest.com/docview/2182631886?accountid=15299&pq-origsite=primo&forcedol=true
Mata, D., et all, 2018. Con la Cámara a Cuestas’: Aportaciones de la fotografía en procesos participativos de investigación-intervención. Forum Qualitative Research.
https://www.qualitative-research.net/index.php/fqs/article/view/2577/4166

Bibliografía recursos

NewHumanDesigns, 2019 Pixabay. [Vídeo]
https://pixabay.com/es/videos/adn-humano-biolog%C3%ADa-ciencia-23134/
Renato Peixoto, s.d. Pixabay. [Vídeo]
https://pixabay.com/es/videos/tierra-corriendo-planeta-azul-8947/

Molt bona tarda, companys i companyes!

Aquí us deixo el meu muntatge final. Qualsevol cosa, resto a la vostra disposició.

En anem veient!

Bon dia.

En aquest últim registre, a través de la pintura, he volgut fer una mostra de com el nostre planeta pateix per culpa de la contaminació del medi ambient. Aquesta és la segona i última pintura que comparteixo amb vosaltres, una imatge amb un significat de gran magnitud i amb un missatge de consciència. M’hauria agradat aprofundir una mica més en el món del dibuix i la pintura, compartir amb vosaltres més imatges, però ja no hi ha temps de més. Així i tot, no em desmotiva i tinc pensat continuar dibuixant de tant en tant pel meu compte. La pintura és una activitat amb la qual desenvolupes múltiples capacitats, com per exemple: la paciència, la concentració, la creativitat, l’expressió i la diversió.

A tall de conclusió final, la meva trajectòria en els registres i el procés d’elaboració no ha estat fàcil. Al principi de tot, se’m va fer molt difícil trobar un tema en concret per realitzar les meves pràctiques i no acabava de trobar el camí correcte i amb el que jo mateixa em sentís còmode i segura de parlar. Per altra banda, les meves entregues no han sigut regulars a causa de la falta de motivació que em causava no trobar el sentit de les activitats. A poc a poc he trobat un tema del qual he pogut analitzar i enfocar la meva mirada. He intentat enfocar els temes de la millor manera possible, però avui dia, sé que podria haver espremut una mica més el meu potencial. Així i tot, espero que hàgiu gaudit dels meus registres i fer entre tots una mica de consciència i reflexió sobre el món que ens envolta, el qual hem de cuidar i protegir.

Salutacions a tots i a totes.

Ens veiem pel campus virtual!

Enllaç a la carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/14fvBjNBGEwRcWty2KaT5do6vvgSNKdAv?usp=sharin

Bon dia

En el novè registre de l’activitat, vaig decidir llançar-me i crear les meves pròpies imatges a través del dibuix i la pintura. Per sort, en el transcurs de les entregues, he pogut experimentar amb diversos llenguatges: fotografia, vídeo, so i, finalment, pintura. No ha estat fàcil trobar el camí encertat, en l’últim registre us explicaré una mica la meva trajectòria. Així i tot, estic contenta d’haver decidit crear els meus últims registres mitjançant la pintura, feia molt de temps, inclús anys, que no m’asseia a dibuixar. He de dir que no recordava el que se sentia quan t’asseies a dibuixar i componies les teves pròpies creacions. Per començar aquesta activitat, vaig decidir generar un àmbit còmode i càlid i amb música de fons que em va ajudar a activar tots els meus sentits. No crec que sigui una artista meravellosa, però estic contenta amb el resultat.

Comparteixo amb vosaltres la meva creació, òbviament, relacionada amb la terra i la naturalesa.

Espero que us agradi!

Enllaç a la carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/14fvBjNBGEwRcWty2KaT5do6vvgSNKdAv?usp=sharin

Hola companys,

Durant tota la setmana he anat reflexionant sobre que publicar, moltes idees han passat pel meu cap i totes elles relacionades amb el pas del temps, el que ha conegut el Leo en els seus 4 mesos de vida i el que no coneixerà.
Amb el darrer comentari crític, xerrant sobre l’educació artística i les disciplines, he pensat en fer imatges d’arquitectura. Unes imatges, però que van vinculades al registre 5 en donar segones vides i al registre 9 sobre la massificació.
Aquestes imatges d’un sol carrer reflecteix l’abandonament de les cases, de les façanes, vivendes buides i que es volen vendre per preus abismals, llocs que surt més econòmic tomar i tornar a aixecar que no fer reforma. I si decideixes reformar o fer obra per acabar amb la fama de “Manacor una de les ciutats més lletges” doncs pots estar més d’un any esperant els permisos d’obra.
Perdem la nostra cultura, les nostres cases, la nostra essència per construir pisos. En gairebé 30 anys que visc a Manacor, el poble ha deixat de ser poble per fer-se ciutat, per acabar en mans del consumisme i el Leo no coneixerà jugar al carrer, anar a la plaça del poble o passejar per la ciutat sense preocupacions.
És una llàstima, però imatges de cases donen per pensar molt i totes elles sobre la construcció social.
L’argumentació queda clara quant als límits socials i les fronteres que estam posant. La societat és la que construeix cada canvi.

Enllaç; https://drive.google.com/drive/folders/1NX9kW_B5SpIvZg8lNexGubfhNf-8YX7w?usp=sharing

Ens llegim.

Salut, Laura.

Espais verds i vida als canals.   Normalment, en una ciutat de 10 milions d’habitants és necessari un descans de tota la tensió que durant el dia hem acumulat. A prop d’on visc, tinc una reserva natural la qual m’ajuda a desconnectar de tot. Allà es troben unes de les diferències i límits més grans que m’he trobat. Al canal de la mateixa reserva, hi viuen persones en vaixells de tot caire, siguin més grans o més petits. Si les persones no es poden permetre un pis a la ciutat, compren un vaixell i viuen als diferents canals que hi ha per la ciutat. A més, es pot observar la diferència entre la ciutat i la pau i calma de la reserva natural. Tenir aquests espais de calma i pau a la mateixa ciutat ajuden i fan que les persones desconnectin a dues passes de casa.

He decidit incloure fotografies per aquesta entrada, ja que trobo que s’identifiquen molt bé aquests dos mons, la calma i la ciutat i també com viuen les persones al mateix canal.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/14i6u8cOWW4bnmiYBMNhIPl30gJnZOzMg?usp=drive_link

Bona tarda companys i companyes,

En aquest darrer registre volia tancar el cicle de parlar dels límits, fronteres i diferències de Sant Andreu de la Barca, però la veritat m’ha resultat difícil trobar una nova temàtica.

Així doncs, aprofitant la meva experiència personal, he decidit parlar dels límits i les barreres físiques i mentals que ens posem nosaltres mateixos per vergonya, pel que diran, per falta d’autoestima o per creure que no serem capaços de fer quelcom.

La meva ciutat ha impulsat una campanya municipal fomentant l’esport i la vida saludable mitjançant descomptes en la matrícula i en les taxes mensuals del poliesportiu municipal. Jo mateixa, que soc una persona que ha fet esport tota la vida, mentalment vaig dubtar si apuntar-me, tot i tenir moltes ganes, perquè pensava que com mai havia anat a un gimnàs i no sabia com funcionaven les màquines, tothom em miraria i tindria molta vergonya. Però no només això, sinó que parlant amb persones del meu entorn m’han comentat el mateix. La qüestió és que quan vaig arribar allà el primer dia estava molt nerviosa, però tot va anar molt bé: els monitors em van ajudar molt amablement i no em vaig sentir observada per ningú. Aquesta situació existia només en la meva ment, era un límit que m’havia posat jo.

Per això vull aprofitar aquest registre per dir que els límits amb l’esport ens els posem nosaltres mateixos i que només són excuses. Fins i tot, el límit econòmic no és una excusa perquè la meva població disposa d’una petita instal·lació a un parc per fer esport de forma gratuïta.

Així doncs, en aquest registre vull recollir algunes de les oportunitats esportives que ofereix el poble per demostrar que n’hi ha una gran varietat d’oferta esportiva per triar el que més t’agrada i que els límits ens els posem nosaltres mateixos.

Gràcies.

Ana María Gómez Ramírez

Enllaç al Drive

Hola companys,

La publicació no arriba a ser del tot nova, si no que és una continuació del registre 3, La nostra terra.
Aquesta setmana hem anat a veure les arribades dels avions, Mallorca comença a estar amb més moviment que de costum, ve el bon temps i això fa que fenguin a veure l’illa. Hem estat just 10 minuts observant els avions i durant aquest temps han passat 6 avions. Hem vist arribar més avions dels que han sortit. Mallorca es converteix cada cop més en una illa de luxe i aquest post és una crítica. Faig feina a una gestoria i augmenten els noms dels alemans com a propietaris de vivendes i comencen a disminuir els cognoms mallorquins, és a dir, passam de Maria Bosch, Tomeu Vives o Toni Lliteres a Stephan Müller, Anja Kappel o Johanes Werner.
Cases que per a una persona d’aquí són necessitat pugen el seu valor, que impedeix que la gent d’aquí pugui comprar amb el seu sou una casa. Mir enrere i faig una mirada cap al futur i el Leo arribarà a conèixer una Mallorca completament diferent de la meva, i això si és possible viure aquí, perquè els costos pugen, valors, pugen, impostos pugen, en resum tot puja menys els sous.
Les cases comencen a estar habitades per famílies que comparteixen casa perquè no es poden permetre pagar el lloguer una tota sola, els hotels cedeixen estances als seus treballadors perquè els surt més a comptes donar-los una estança que no poder obrir. Les llicències turístiques han fet molt de mal i ara, que les han tancat, que ja no es poden demanar, és quan el mal ja està fet.
Honestament, és trist que ens llevin el dret a viure, que haguem de partir per ser el lloc de residència de segones vivendes lucratives, que l’únic propòsit que tenen és estar tot l’any buides i estar ocupades en l’estiu.

Son temes delicats i per reflexionar, coses que només estan passant a Mallorca si no a moltes illes i llocs de la península.

Enllaç:https://drive.google.com/drive/folders/1INO8w8er95svwtXLmva_itCS_psvhKjm?usp=sharing