Hola a tots i totes,

Avui m’agradaria compartir-vos la meva reflexió dels dos “mons” que visc. Per un costat, tenim la muntanya, on és el meu càmping i on faig alguns caps de setmana a l’any. Per un altre costat, tenim la ciutat, el meu dia a dia.

Primer parlaré de la muntanya, lloc on vaig a desconnectar de tot, estar amb la família i la meva gossa. Encara que és cert que pocs cops hi vaig, aquest darrer cap de setmana vaig pujar cap a Manresa, on és el meu càmping, a fer una calçotada amb la família. Vaig aprofitar aquesta escapada per aturar-me a observar i escoltar tot allò que m’envoltava com podreu veure a continuació:

D’altra banda, tenim el meu dia a dia, la ciutat. Aquesta té moltes coses bones, i d’altres molt dolentes. Aquí si em poso a escoltar al meu voltant l’únic que aconsegueixo distingir és sorolls de cotxes (com el vídeo que hi ha adjuntat), persones parlants i nens jugant pel carrer. I encara que m’encanta viure a la ciutat, on tinc a prop tot allò que vull i més, cada cop més penso que al final me n’aniré a viure a la muntanya, per poder tenir la tranquil·litat que sento cada cop que vaig a ella.

És impactant la diferència que hi ha d’un lloc a un altre quan només estan a 45 minuts en cotxe l’un de l’altre, que és el que posa el límit entre un estil de vida de muntanya i un estil de vida de ciutat?