Com bé vaig comentar en post número 4, aquest cop el recull d’imatges que he realitzat són de les pistes poliesportives de la localitat. En aquest sentit, no he fet cap fotografia ni de l’entrada ni de les instal·lacions en si, ja que en aquest sentit sí que estan totes habilitades per les persones amb alguna discapacitat motriu. No obstant això, com bé veureu en les imatges fetes, el problema recau en les graderies, on com s’hi pot observar, resulta impossible accedir-hi, ja sigui per les escales de la dreta, de l’esquerra o les del centre. Aquest fet provoca que tota aquella persona amb alguna discapacitat motriu no pugui gaudir d’una correcta visualització de qualsevol prova duta a terme en aquestes instal·lacions, ja que s’hauria de quedar a la mateixa alçada que els corredors i en qualsevol moment per la interferència d’alguna altra prova o persona la seva visió de la cursa i/o prova quedaria malmesa.

Per aquest fer i a través d’aquestes imatges faig la denúncia corresponent a aquest fet en el treball a veure si gràcies a això aconseguim l’acondicionament de les instal·lacions en aquest sentit.

Enllaç Registres 5.

https://drive.google.com/drive/folders/1BsOAUQh0u-5NCPd5RSAhPWl6-8bwLSpD?usp=share_link

Bones companyes!

Aquesta setmana m’agradaria parlar dels viatges i de les diferències que he pogut apreciar entre, el que he vist en el meu viatge a Lanzarote i Barcelona on visc actualment.He aprofitat aquest pont per anar a Lanzarote a conèixer a uns amics i no m’esperava que l’illa m’agrades tant com ho ha fet! Els seus paisatges són impressionants i l’hospitalitat de les persones que viuen allà és impressionant.

Encara que ja estava avisada pels meus amics, el que més em va sorprendre va ser l’altura dels edificis en comparació amb Barcelona. A la meva ciutat, Badalona, hi ha blocs de pisos amb 15 -16 plantes mentre que a Arrecife (la capital de Lanzarote) l’edifici més alt és el Gran Hotel, el qual compta amb 15 plantes i la resta tenen com màxim 3 pisos d’altura. També referent a l’arquitectura em va encantar que totes les cases eren blanques amb finestres blaves o verdes segons la zona on es trobessin, cosa que pocs cops veiem a Barcelona a no ser que siguin noves construccions.

En canvi, parlant sobre el paisatge em va sorprendre, va ser no veure cap zona verda com aquí. Allà els parcs són amb pedres volcàniques i palmeres, mentre aquí trobem parcs amb molta gespa, arbres i flors per tot arreu. Les platges de sorra negra també em van impressionar, d’igual manera que les vinyes que són molt diferents de la resta d’Espanya.

Sens dubte Lanzarote és un lloc on tornaré i on tornaré a gaudir dels seus paisatges i la seva gent. Si no heu anat, us recomano que ho feu!

Enllaç al drive: https://drive.google.com/drive/folders/14_8JIzmBO0PT4LlkpguYXc8HZjTyT8B_?usp=sharing

LA VIDA NO ÉS UN SOMNI

Ens passem la vida somiant desperts; pensant el coses que podríem fer o podríem tenir; però després arrelem a la realitat i valorem el que realment estem fent a la nostra existència.

Somiar és maco però també hem de ser realistes amb el nostre dia a dia i la nostra capacitat d’on podem arribar; el nostre esforç i la nostra constància és el que posarà el fil a l’agulla en el nostre procés de vida. Actualment la cultura de l’esforç està poc arrelada a la nostra societat; la meva mare sempre em deia que podràs arribar allà on tu posis el limits; podràs somiar però poques vegades aquests somnis es faran realitat si per tu mateixa no els aconsegueixes.

Fa poc vaig tenir un somni impossible on una companya de feina que va morir fa poc; estava present en ell i a més a més el somni la representava curada sense la malaltia que se la va endur. Aquell dia em vaig despertar alegre, contenta i tot i saber que era un somni impossible; em vaig aixecar pensant que durant aquell dia tot seria possible. A vegades els somnis són petits impuls que ens dona el cervell mentre estem inconscients per poder tirar el nostre dia a dia de forma positiva; altres vegades ens aixequem sobresaltats en mig de la nit perquè el somni s’ha convertit en un malson; i aquella nit representa el nostre dia … per aquest motiu els somnis no ens han de suggestionar el nostre dia a dia i el que si que hem de saber valorar les nostres capacitats, actituds i esforços per poder dirigir la nostra vida assolint tots els objectius que ens marquen en ella… Perquè com bé diu el refrany…els somnis, somnis són!!

http://www.jananguita.cat/wp-content/uploads/qu%C3%A9-son-los-sue%C3%B1os.jpg

Deu curiositats sobre els somnis GETTY IMAGES

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1arhbsx_ZjxuliC-u0uDsoOSleqrkEmHb?usp=share_link