En aquest nou registre m’agradaria parlar d’un artista contemporani que vaig descobrir quan vaig elaborar la darrera entrega d’aquesta assignatura: “Art i diferència: Repensem les pràctiques interculturals en educació artística”. L’artista del qui us vull parla és Joe Webb.

Joe Webb crea collages fets a mà amb missatges molt rellevants i de reflexió. Aquest artista reinventa les imatges que troba a les revistes i les dona una altra vida. Realitza edicions simples però amb un significat molt poderós. Les seves creacions són sintètiques, però sempre arriben a ser grans obres d’art. Joe Webb analitza temes com el medi ambient, les guerres, la desigualtat, qüestiona el nostre lloc en l’univers i ens demana que siguem més conscients, desperts i coneixedors del món que ens envolta.

Les seves creacions em semblen molt especials i penso que mostren d’una manera molt clara el que passa al món. Les evidències són fermes, la desigualtat que existeix entre el primer món i el tercer món. Com nosaltres gaudim, mengem, ens n’anem de vacances, mentre les persones que viuen a l’Àfrica passen fam i les seves vides són tot el contrari a les nostres. Com les guerres destrueixen persones i pobles i com nosaltres estem tan tranquils a casa veien a la llunyania tot el que passa al nostre planeta.

El barri d’Ocata, del municipi del Masnou, aposta per les zones verdes i sostenibles. Per tal de tirar endavant aquest projecte, han decidit posar en marxa el disseny dels carrers sostenibles. El disseny del terreny està pensat perquè quan plogui, les aigües, en comptes d’anar-se’n pel clavegueram, el terra les pugui absorbir. D’aquesta manera, l’aigua ajudarà als carrers a mantenir-se més verds, ecològics i sostenibles, ja que el disseny permet enriquir els subsols del municipi. Tot està pensat per a l’accessibilitat, per a la naturalesa i per a les persones. També han invertit en remodelar els carree. Ara els espais estan pensats per compartir i per als vianants, antigament era tot el contrari: carrers estrets, perillosos i transitats.

Fa uns dies em trobava passejant pels afores del municipi on visc. Els panorames amb els quals em vaig trobar em van deixar al·lucinada. No puc creure com la humanitat ha pogut arribar a aquests límits: vandalisme, devastació, destrucció de la terra i contaminació. No sé on volem anar a parar, però aquest no és el camí correcte. Allà on passem, deixem la porqueria, i ens dona igual, tanquem els ulls, mirem a un altre costat, i marxem. Després passa el que passa: escalfament global, emissions de CO₂, contaminació atmosfèrica, pèrdua de la biodiversitat, etc., etc., etc. Penso, que no costa tant ser una mica cívic i pensar una mica més en el planeta. Si cadascú de nosaltres aportés un granet de sorra, les coses, segurament, serien molt diferents, el problema és que la humanitat (no parlo per tots/es), en general, és egoista i egocèntrica. Sol dic que si cuidem la terra, la terra cuidarà de nosaltres i ferir la terra és ferir-nos a nosaltres i la llar que ens dona protecció, ens proveeix i ens dona la vida.