Bon vespre, companys/es!

Aquesta setmana passada ha sigut molt feixuga per a mi, no he tingut gairebé temps per capturar moments per aquest registre, però per sort en una sortida amb una amiga vaig poder capturar el capvespre a la platja de Badalona.

A Badalona, encara que als noticiaris s’escoltin coses de tota mena menys boniques, tenim el privilegi de ser una ciutat amb platja i muntanya marcant les fronteres amb les poblacions confrontants. La primera fotografia que vaig capturar va ser del sol, posant-se entre els edificis del centre.

La segona imatge és de lluna sortint per la platja. Tant jo com la meva amiga ens vam parar a observar el que teníem davant. Com en un moment teníem el sol i la lluna un per cada costat. En aquest darrer imatge vaig pensar en l’alteritat que presenten els núvols de fons, en persona semblaven muntanyes!

El divendres sens dubte em va servir per desconnectar de tot i gaudir de les bones vistes en companyia d’una amiga.

Però com he dit abans aquesta setmana passada va ser una setmana feixuga per a mi, i el dissabte després d’anar a fer classes particulars a un alumne, vaig rebre la notícia que havien donat un cop al meu cotxe! No em podia creure que al capvespre anterior estigues gaudint de la platja i les vistes que em proporcionava i ara tingués el cotxe en aquest estat:

Ara la meva pregunta és, on està el límit del canvi entre la felicitat i la ira?