Hola companys,

La publicació no arriba a ser del tot nova, si no que és una continuació del registre 3, La nostra terra.
Aquesta setmana hem anat a veure les arribades dels avions, Mallorca comença a estar amb més moviment que de costum, ve el bon temps i això fa que fenguin a veure l’illa. Hem estat just 10 minuts observant els avions i durant aquest temps han passat 6 avions. Hem vist arribar més avions dels que han sortit. Mallorca es converteix cada cop més en una illa de luxe i aquest post és una crítica. Faig feina a una gestoria i augmenten els noms dels alemans com a propietaris de vivendes i comencen a disminuir els cognoms mallorquins, és a dir, passam de Maria Bosch, Tomeu Vives o Toni Lliteres a Stephan Müller, Anja Kappel o Johanes Werner.
Cases que per a una persona d’aquí són necessitat pugen el seu valor, que impedeix que la gent d’aquí pugui comprar amb el seu sou una casa. Mir enrere i faig una mirada cap al futur i el Leo arribarà a conèixer una Mallorca completament diferent de la meva, i això si és possible viure aquí, perquè els costos pugen, valors, pugen, impostos pugen, en resum tot puja menys els sous.
Les cases comencen a estar habitades per famílies que comparteixen casa perquè no es poden permetre pagar el lloguer una tota sola, els hotels cedeixen estances als seus treballadors perquè els surt més a comptes donar-los una estança que no poder obrir. Les llicències turístiques han fet molt de mal i ara, que les han tancat, que ja no es poden demanar, és quan el mal ja està fet.
Honestament, és trist que ens llevin el dret a viure, que haguem de partir per ser el lloc de residència de segones vivendes lucratives, que l’únic propòsit que tenen és estar tot l’any buides i estar ocupades en l’estiu.

Son temes delicats i per reflexionar, coses que només estan passant a Mallorca si no a moltes illes i llocs de la península.

Enllaç:https://drive.google.com/drive/folders/1INO8w8er95svwtXLmva_itCS_psvhKjm?usp=sharing