Hola companys,

Durant tota la setmana he anat reflexionant sobre que publicar, moltes idees han passat pel meu cap i totes elles relacionades amb el pas del temps, el que ha conegut el Leo en els seus 4 mesos de vida i el que no coneixerà.
Amb el darrer comentari crític, xerrant sobre l’educació artística i les disciplines, he pensat en fer imatges d’arquitectura. Unes imatges, però que van vinculades al registre 5 en donar segones vides i al registre 9 sobre la massificació.
Aquestes imatges d’un sol carrer reflecteix l’abandonament de les cases, de les façanes, vivendes buides i que es volen vendre per preus abismals, llocs que surt més econòmic tomar i tornar a aixecar que no fer reforma. I si decideixes reformar o fer obra per acabar amb la fama de “Manacor una de les ciutats més lletges” doncs pots estar més d’un any esperant els permisos d’obra.
Perdem la nostra cultura, les nostres cases, la nostra essència per construir pisos. En gairebé 30 anys que visc a Manacor, el poble ha deixat de ser poble per fer-se ciutat, per acabar en mans del consumisme i el Leo no coneixerà jugar al carrer, anar a la plaça del poble o passejar per la ciutat sense preocupacions.
És una llàstima, però imatges de cases donen per pensar molt i totes elles sobre la construcció social.
L’argumentació queda clara quant als límits socials i les fronteres que estam posant. La societat és la que construeix cada canvi.

Enllaç; https://drive.google.com/drive/folders/1NX9kW_B5SpIvZg8lNexGubfhNf-8YX7w?usp=sharing

Ens llegim.

Salut, Laura.