Debat1el Registre 4

  1. Neus Carles Roqué says:

    Hola Ainhoa, 

    Has realitzat tots els lliuraments fins ara en el termini establert i has utilitzat diferents llenguatges. En referència als registres d’àudio i de vídeo, a l’enunciat de l’activitat s’especifica que els registres han de ser d’entre 2 i 5 minuts. En el teu cas, duren pocs segons. El fet que siguin tan curts potser després també et portarà problemes a l’hora de fer el muntatge final perquè tindràs poc material amb el que treballar. Sobre els vídeos també et voldria comentar la importància de que es facin en horitzontal, tal i com s’especifica en el recurs “Guia per a l’enregistrament i recerca amb imatge i so”. Amb l’ús del mòbil cada vegada és més habitual fer captures audiovisuals verticals però és recomanables fer aquests enregistraments sempre en horitzontal ja que llavors es poden adaptar més bé als diferents dispositius. 

    Un comentari sobre les fotografies del registre 1: Les escales mecàniques, a les que et refereixes a l’argumentació, només són visibles parcialment en una de les fotografies. Si la teva intenció era destacar les escales mecàniques potser les hauries pogut fotografiar des d’un altre punt de vista des del que haguéssin destacat més. 

    En referència a les justificacions del Folio, fas una descripció de les imatges però cal que aprofundeixis més sobre el tema que vols explicar, potser buscant referències. També pots explicar quin llenguatge has escollit per realitzar les captures que publiques i que n’analitzis l’idoneïtat i els avantatges o els problemes que t’ha portat aquesta tria.

    Després d’aquests quatre lliuraments parcials, no veig una línia argumental molt definida en els diferents registres que has entregat. És normal que en un prinicipi experimenteu i proveu diferents temàtiques però et recomano que intentis anar centrant el tema que voldràs explicar en el muntatge final. 

    Endavant!

Debat4el Relat educació artística

  1. Maria Nerea Álvarez Seguín says:

    Hola:

    Gràcies per compartir les teues memòries, la veritat m’ha sorprés el detall amb què recordes tot. No és el meu cas i crec que l’escola no m’ha marcat tant com tu en el desenvolupament de les arts, més la meua família, sobre i tot, la meua mare. L’escola m’ha influenciat més en la necessitat d’adquirir tècniques per a poder crear i en la concepció del que és i no l’art. De fet, tu parles molt de les tècniques que anem aprenem a l’escola, és una cosa bona, per després decidir quina t’agrada més.

    Qué bonic que pugues conservar obres de la teua infància, encara que no tingues memòries ‘episódiques’. Aquest m’ha fet recordar un article de la BBC que et pot agradar: Amnesia infantil: ¿por que no podemos recordar los primeros años de nuestras vidas?.

    Per cert, no coneixia a l’artista Heather Hansen, he estat tafanejant i és bellíssim el que fa!

    Moltes gràcies!

     

  2. Nuria Canillas Gonzalez says:

    Hola Ainhoa,

    Primer de tot felicitar-te per la teva memòria sobre les tasques en relació a les arts desenvolupades a la teva infantessa; jo personalment recordo poc d’aquella etapa; però fent una mica reflexió i memòria amb la meva família si que podria dir que la nostra educació artística ha estat molt semblant.

    Jo no he fet educació infantil, però si que als 20 anys vaig començar a treballar a un esplai on vaig aprendre moltes cançons infantils; i moltes més en català que desconeixia; la música i els balls ajudaven a dinamitzar moltes activitats; i amb els adolescents ens agradava treballar a través de l’art la part emocional. Moltes vegades utilitzaven el fang per a expressar-se i el la tècnica del collage per fer pluja d’idees.

    Com be dius, sempre estem a temps per reinventar-nos artísticament i durant tota la nostra trajectòria de vida apareixeran nous reptes a nivell artísitic!

    Endavant!!

  3. Ignasi Araluce I Farrés says:

    Hola Ainhoa,
    Moltes gràcies per compartir les teves experiències amb l’art. Jo, com tu també vaig tenir la sort de poder gaudir d’una gran mestra de plàstica, la seva perspicàcia i creativitat eren els seus puntals més forts. Com tu crec que ens queda molt camí en el món de l’educació artística. Que bonic que encara mantinguis treballs teus, jo a casa tinc una caixa plena de treballs que vaig fer, alguna vegada encara l’obro i rebusco treballs que em porten a recordar moments molt bonics.
    Jo en les meves pràctiques he vist com el vessant de plàstica ha quedat molt arraconada i no es porta gaire a la pràctica, també he vist els seus efectes negatius. Com creus que el dia d’avui podríem enfocar l’educació artística, canviaries alguna cosa de com la vas viure tu per aplicar-la en la nostra futura docència?

  4. Roger Planas Teixidor says:

    Bona nit Ainhoa,

    M’agradaria agraïrte de primera mà la teva aportació al Folio. Quan vaig escriure el meu relat no vaig caure en les arts treballades al CFGS d’educació infantil. Realment va esdevenir una època molt bonica i va fer conciliar-me amb les arts plàstiques que, com ja sabeu, sempre les havia tingut bastant tènues durant l’educació ja que no hi donaven la importància que jo creia que se’ls hi havia de donar. Ara veig que, realment, ha sigut error meu no comentar-ho ja que podia haver sigut una bona conclusió pel meu relat…

    Com ja he comentat a la resposta que he agregat al relat de l’Ignasi minuts enrere, penso que com tu, Nerea, l’educació molts cops es basa en treballar artistes més que deixar-te ser-ne un. Això és el que hem d’aconseguir canviar!

    Per a concloure, també m’agradaria felicitar-te, Ainhoa, per l’estima que he vist que li tens a l’art i animar-te que aquesta relació no desaparegui mai.