Des de petita, els meus pares han fet tot el possible per involucrar-me en el món dels arts.
Per començar aquest relat, em poso a pensar i recordo que els inicis de la meva trajectòria amb els arts van començar a l’aula de P4. Els meus pares em van apuntar a una extraescolar que es deia “Animació”. Tinc molt bons records dels moments que vaig passar. Erem un grup molt reduït de nenes i nens, això ens permetia desemvolupar-nos amb més confiança i naturalitat en el moment de relacionar-nos entre nosaltres i amb la professora. Què fèiem en aquesta extraescolar? Tota mena de coses relacionades amb l’art i la plàstica: ens disfressàvem, creàvem les nostres pròpies disfresses, ens pintàvem la cara els uns als altres, treballs manuals, jocs i tota classe de ximpleries (allò a vegades semblava una jungla). El que més m’agradava d’assistir a les classes, era que ens donaven plena llibertat en el moment de descobrir, explorar i expressar-nos. Érem realment feliços i no ens n’adonàvem. Recordo que per a finalitzar el curs, representàvem una obra de teatre a l’auditori del barri. El primer any vam representar la Blanca Neus i els set nans, el segon, no recordo molt bé que obra de teatre van triar, però sí que ens vam haver de personalitzar les nostres pròpies disfresses a casa. Amb la meva mare, vam crear un vestit preciós, amb casseroles de joguina enganxades en la gran faldilla del vestit. Tant de bo tingués ara mateix una fotografia d’aquell moment, no podia estar més orgullosa de la meva mare i de la idea que va tenir.
Una vegada va finalitzar el meu pas per l’Animació, em vaig apuntar a gimnàstica rítmica, sol record que no vaig durar molt, no sé per què. M’agradava, i avui dia em continua agradant, però crec que no m’anava molt bé. La gimnàstica va ser substituïda pel bàsquet (uns llargs i bons anys per a les meves memòries). Tot seguit i per a finalitzar la meva etapa de primària, vaig experimentar amb les classes de ball; m’agradava molt, però per raons personals no vaig poder continuar amb l’activitat.
Comença l’ESO, continuo creixent, entro en una nova etapa de la vida, i entre una cosa i una altra, començo a interessar-me per la interpretació. Van ser uns anys molt importants i emocionants per a mi. Obres com: Els Pastorets (repetides vegades, ja que es feia cada any per les celebracions de Nadal), Romeu i Julieta, Somni d’Una Nit d’Estiu i Hamlet. Per descomptat, a la meva professora de teatre li encantaven les grans històries. Vaig acabar l’ESO i amb això se’n va anar el meu pas pel teatre. Juntament amb les classes de teatre, ens oferien classes de cant per afegir música a les obres de teatre. Vaig tindre un professor magnífic. Jo de cantar, no sé gaire, però aquell senyor em va ensenyar, i bé, no ho feia tan malament. Per coses de la vida (l’edat, el temps, altres interessos), el vaig deixar, així i tot, avui dia, continuo pensant que tornaré a aquest món tan meravellós i que tantes coses bones m’ha donat.
Finalment, després d’un llarg descans del món de les arts, conec a una amiga que assisteix a classes de ball flamenc. Un dia, em convida a un dels seus espectacles; jo allí asseguda, gaudit de l’espectacle, dels balls, els passos, de les ballarines, la música, els vestits, el so de les castanyoles i els bastons… Se’m va obrir un nou món, el de la dansa, i en el meu cas, el flamenc. Després d’anar a veure-la, ni m’ho vaig pensar, a la setmana següent estava en la meva primera classe. Sis anys després, encara segueixo, i s’ha convertit en una de les meves grans passions. Els moments que passo ballant, amb el meu grup, les festes, els sopars, els espectacles, quan cada any toca fer-se un vestit nou i ens passem setmanes per a decidir el vestuari… La veritat, no el canviaria per res. Són moments de qualitat, que m’omplen i m’il·luminen, fins i tot en els dies més tristos, per aquesta raó espero poder continuar gaudint del ball durant molts anys més.
Per a finalitzar amb aquest relat, m’agradaria parlar una mica d’aquelles coses que per a mi són vitals, que m’apassionen i fan que el meu dia a dia sigui més entretingut, plaent i enriquit: la lectura, el cinema, la música i els viatges. Actualment, sense aquestes quatre coses, la meva vida no seria la mateixa. Una mica de bona música als matins per a aixecar l’ànim i les energies; el concert del teu cantant preferit; una nit de ball i música quan toca celebrar o perquè t’ho has merescut; la llibreria que fa temps vols anar a veure; un parell de capítols del teu llibre preferit per abans d’anar a dormir (encara que a vegades se te’n va de les mans i et llegeixes uns quants més); com ja dic en el meu mapeig: dies de pluja, nits d’insomni, tardes avorrides: sofà, manta, crispetes i una bona pel·lícula o sèrie per veure (el pla perfecte!); un bon viatge amb la teva família, parella o amics (encara que sigui a 1 hora de casa), existeixen molt poques coses que siguin millor, poder desconnectar, descobrir i conèixer nous llocs, paisatges i persones.
Això és tot, espero que us hagi agradat el meu relat. Ens llegim!
Carlota.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia, Carlota!!
M’ha agradat molt llegir la teva experiència amb l’art. M’ha cridat molt l’atenció la teva primera extraescolar, no havia sentit mai parlar d’una extraescolar així i personalment crec que és una activitat molt necessària per a tots els nens i nenes. A mi m’hauria agradat molt anar a les tardes a animació per poder començar a descobrir l’art i potenciar la meva creativitat des de ben petita.