Benvinguts al meu petit món i a les meves reflexions.
La realitat és que fa temps que sóc conscient d’aquests fets, però ara més que mai. Fa un mes que sóc mare i he hagut de fer un canvi incorporant una petita personeta al meu dia a dia i he hagut d’aprendre a adaptar-me.
Fa gairebé una setmana que vam anar a fer el nostre primer viatge, i aquí ja va començar la meva reflexió. Vam agafar la zona VIP de Baleària, i fins a l’arribada al vaixell tot molt bé, adaptat per cotxets, cadires de rodes, persones en diversitat funcional…, però en arribar a la zona VIP unes escales empinades impedien la pujada del cotxet. Ningú, ni tripulació, es va oferir a ajudar-me a pujar el cotxet, així que vam haver d’esperar al pare, que venia del garatge d’aparcar el cotxe, per poder pujar i accedir al nostre lloc.
Aquesta situació ha fet que em plantegi quines situacions visc dia a dia que compliquen el meu camí, que jo, de certa manera puc solucionar, però que avui dia encara no són inclusives.
Socialment, encara hi ha límits pel que fa a l’accessibilitat, fronteres cognitives per aconseguir una inclusió social, ignorància respecte a l’alteritat per empatitzar i ser capaç d’ajudar i diferències socials.
Personalment, per jo, això és una part de l’educació inclusiva, el que han de ser capaços d’aprendre a veure les persones per trobar solucions i oferir ajudes i millores.
Són imatges que xerren per si mateixes com un escaló al finalitzar un pas de vianants, falta de canviadors a un bar/restaurant, escales per poder continuar el passeig i no haver de fer un altre camí… m’agradaria que aquelles persones que mirin la meva publicació comentin què és el que veuen.
Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1nBr05VjqvRYYq31AoHERT8QiID7zRq9o?usp=sharing
Totes les imatges tenen un fil conductor, el cotxet del meu fill Leo, però hi ha una, on l’espai és reduït, no hi cap el cotxet i faig emprar els materials del canviador.
Bibliografia
Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81)
Hola Laura,
Estic encantada de llegir el teu relat. Penso que has tingut un camí molt divers en el món de l’art. M’agrada com busques art en tot allò que fas i és que com destaca Elbert Hubbard, “el arte no es una cosa, sino un camino”. Tenim art per tot arreu i tots podem trobar el nostre camí dins de l’art.
Jo, personalment, no he tingut una trajectòria molt favorable amb el món de l’art i llegint els vostres relats trobo situacions molt semblants a la meua i en molts cassos és per la falta d’aquest concepte dins de l’escola. Penso que podem fer art a qualsevol assignatura que treballem i pel que veig tu sí que has tingut eixa oportunitat com per exemple quan parles de les assignatures de tecnologia o biologia.
M’agrada quan reprodueixes les paraules d’Albert Einstein sobre “la creativitat és la intel·ligència que es diverteix”. I és així. David Bueno, referent en neuroeducació, ens mostra que hem d’aprendre manipulant, practicant, errant, imaginant, creant… això és aprenentatge i aquest aprenentatge pot donar-se a través de l’art.
M’alegro molt que hagis trobat el teu camí en el món de l’art i que puguis des de la teva experiència personal mostrar als teus futurs alumnes aquest món tan complex i tan lliure.
Per acabar, m’agradaria citar a Johann Wolfgang von Goethe destacant que “el arte es el mediador de lo inexpresable”. Expressem-nos a través de l’art i ensenyem als nostres alumnes a fer-ho.
Gràcies per contar-nos la teva experiència tan interessant.