
Registres 1
Bona tarda companys i companyes!
En aquesta primera entrega m’agradaria parlar sobre els límits d’accessibilitat del meu barri i com traspassar-los.
En la primera imatge podem observar l’accés al portal d’un conjunt de blocs de pisos. En total, s’han de pujar catorze esglaons per arribar a qualsevol de les porteries. Per tant, quan es va construir, ningú es va parar a pensar ni posar en el lloc (alteritat) d’una persona minusvàlida o amb qualsevol discapacitat motora. Quan van decidir construir aquesta entrada, clarament van marcar uns límits cap a aquestes persones i una frontera que difícilment podran traspassar de forma autònoma.
D’altra banda, tenim aquesta segona imatge del cartell d’un supermercat del barri que ofereix un servei a domicili gratuït. En aquest cas, es mostra un alt nivell d’alteritat en front d’aquelles persones amb dificultats per portar la compra a casa per motius de mobilitat, edat avançada o, simplement, perquè el seu bloc de pisos no disposa d’un ascensor (imatge núm. 3). La disposició d’un elevador pot marcar una gran diferència en la qualitat de vida de moltes persones de la societat.
A més a més, he decidit adjuntar la imatge núm.4 que mostra l’accés a l’estació de tren del barri i, com qualsevol altra estació, gaudeix d’una porta més ampla adaptada a cadires de roda o cotxets.
Finalment, la imatge núm. 5 és una de les entrades a uns jardins els quals han reformat completament per tal de canviar el terra, ja que abans era de fusta i moltes baldes estaven trencades amb grans forats i quan plovia, en relliscar, va caure més d’una persona. I, a més a més, han modificat l’accés (abans era limitat a unes escales) construint, d’una banda, les escales, i, d’altra banda, una rampa. Aquesta modificació ha trencat el límit d’accessibilitat d’una part de la població.
Espero que us agradin.
Debatcontribution 0el Registres 1