Bona tarda companys i companyes,
En aquesta segona entrada he decidit gravar un vídeo per mostrar el que es podria anomenar “la frontera de Sant Andreu de la Barca”. Aquesta frontera és la via del tren i, he decidit anomenar-la així, ja que en traspassar-la d’un costat cap a l’altra es poden observar realitats completament diferents.
D’una banda, tal com es pot observar en el primer minut i mig de vídeo, es tracta d’una de les zones més velles del poble, amb edificis antics i parcs i pistes d’esport totalment descuidades i en condicions pèssimes. Analitzant les gravacions, es dedueix ràpidament que els habitants d’aquestes zones pertanyen a una classe socioeconòmica baixa i, m’agradaria afegir, que es tracta d’una zona de molta diversitat cultural amb un alt percentatge d’immigració.
Els següents deu segons, pertanyen a la via del tren que, en creuar-la, et trobes amb una situació completament diferent. Sembla fins i tot, que no es tracti del mateix poble.
En aquesta segona banda es poden apreciar edificis nous, una zona d’urbanització, carrers nets i parcs cuidats amb mobiliari pel joc infantil en bones condicions. I, pel que fa als habitants, és fàcilment deduïble que es tracta de persones amb millors possibilitats econòmiques.
Considero que el contrast és tan gran que, per mi, la via del tren és tota una frontera que marca el límit d’un costat i de l’altre. Inclús, tot i tractar-se d’espais que es troben a metres un de l’altre, la seguretat o tranquil·litat que em transmet passejar, per una banda, no la tinc en passar per l’altra.
Podreu trobar aquí l’enllaç del vídeo.
Moltes gràcies.
Salutacions,
Ana Mª Gómez Ramírez
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Laura,
Per mi és claríssim que la dansa és art. Per això cito “En l’art es duen a terme processos de comprensió basats en la nostra imaginació, els nostres sentiments i els nostres desitjos, per la qual cosa l’experiència artística estaria fortament vinculada amb la nostra vida ètica (Koopman, 2005).
Quina millor manera d’expressar la nostra imaginació, sentiments i desitjos que amb el nostre propi cos.