Bona tarda,

El dilluns d’aquesta setmana els alumnes de la classe de 3r, de l’escola en què faig les pràctiques, van escenificar una obra de teatre basada en la llegenda de Sant Jordi. La qüestió és que la llegenda no era la tradicional, sinó una adaptació que es va inventar la tutora la qual va mostrar molta alteritat per la seva part.

Resulta que en aquesta classe el cent per cent dels estudiants són d’origen multicultural, la major part dels quals àrabs, i, per tal que es sentissin integrats i motivats, la història començava amb una escena en què un nen arriba a casa i li diu al seu pare, que va vestit amb una xilava, que celebraran una festa anomenada Sant Jordi i, el pare tot content li respon que, tot i que només fa uns mesos que viuen a Catalunya, coneix la llegenda i li pot ajudar. D’aquesta forma, el nen i el pare fan de narradors al llarg de l’obra. Això marca una gran diferència i els nens i nenes d’origen magrebí es veuen i senten representats en la trama.

Però no només això, sinó que en aquesta llegenda la princesa és qui es rebel·la i expressa enfront de tot el regne que ella serà qui matarà el drac, ja que està cansada de què les dones només serveixin per casar-se i tenir fills. Aquesta és una manera d’incloure la perspectiva de gènere molt adequada i trencar amb els rols antics establerts.

Llavors, penso que en aquesta obra de teatre els alumnes, a més a més d’habilitats expressives, van aprendre molts valors relacionats amb la inclusió, es van sentir representats i, fins i tot, les famílies, malgrat ser una tradició desconeguda per a elles, es van involucrar molt fabricant o comprant les disfresses i complements.

Fins i tot, una de les mares va plorar mentre veia l’obra i tothom va acabar molt feliç.

En el següent enllaç, podreu trobar imatges de fragments del diàleg, una fotografia de la princesa matant al drac i el nen i el pare amb xilava.

Salutacions,

Ana Mª Gómez Ramírez