Hola companys,

Durant tota la setmana he anat reflexionant sobre que publicar, moltes idees han passat pel meu cap i totes elles relacionades amb el pas del temps, el que ha conegut el Leo en els seus 4 mesos de vida i el que no coneixerà.
Amb el darrer comentari crític, xerrant sobre l’educació artística i les disciplines, he pensat en fer imatges d’arquitectura. Unes imatges, però que van vinculades al registre 5 en donar segones vides i al registre 9 sobre la massificació.
Aquestes imatges d’un sol carrer reflecteix l’abandonament de les cases, de les façanes, vivendes buides i que es volen vendre per preus abismals, llocs que surt més econòmic tomar i tornar a aixecar que no fer reforma. I si decideixes reformar o fer obra per acabar amb la fama de “Manacor una de les ciutats més lletges” doncs pots estar més d’un any esperant els permisos d’obra.
Perdem la nostra cultura, les nostres cases, la nostra essència per construir pisos. En gairebé 30 anys que visc a Manacor, el poble ha deixat de ser poble per fer-se ciutat, per acabar en mans del consumisme i el Leo no coneixerà jugar al carrer, anar a la plaça del poble o passejar per la ciutat sense preocupacions.
És una llàstima, però imatges de cases donen per pensar molt i totes elles sobre la construcció social.
L’argumentació queda clara quant als límits socials i les fronteres que estam posant. La societat és la que construeix cada canvi.

Enllaç; https://drive.google.com/drive/folders/1NX9kW_B5SpIvZg8lNexGubfhNf-8YX7w?usp=sharing

Ens llegim.

Salut, Laura.

Espais verds i vida als canals.   Normalment, en una ciutat de 10 milions d’habitants és necessari un descans de tota la tensió que durant el dia hem acumulat. A prop d’on visc, tinc una reserva natural la qual m’ajuda a desconnectar de tot. Allà es troben unes de les diferències i límits més grans que m’he trobat. Al canal de la mateixa reserva, hi viuen persones en vaixells de tot caire, siguin més grans o més petits. Si les persones no es poden permetre un pis a la ciutat, compren un vaixell i viuen als diferents canals que hi ha per la ciutat. A més, es pot observar la diferència entre la ciutat i la pau i calma de la reserva natural. Tenir aquests espais de calma i pau a la mateixa ciutat ajuden i fan que les persones desconnectin a dues passes de casa.

He decidit incloure fotografies per aquesta entrada, ja que trobo que s’identifiquen molt bé aquests dos mons, la calma i la ciutat i també com viuen les persones al mateix canal.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/14i6u8cOWW4bnmiYBMNhIPl30gJnZOzMg?usp=drive_link

Bona tarda companys i companyes,

En aquest darrer registre volia tancar el cicle de parlar dels límits, fronteres i diferències de Sant Andreu de la Barca, però la veritat m’ha resultat difícil trobar una nova temàtica.

Així doncs, aprofitant la meva experiència personal, he decidit parlar dels límits i les barreres físiques i mentals que ens posem nosaltres mateixos per vergonya, pel que diran, per falta d’autoestima o per creure que no serem capaços de fer quelcom.

La meva ciutat ha impulsat una campanya municipal fomentant l’esport i la vida saludable mitjançant descomptes en la matrícula i en les taxes mensuals del poliesportiu municipal. Jo mateixa, que soc una persona que ha fet esport tota la vida, mentalment vaig dubtar si apuntar-me, tot i tenir moltes ganes, perquè pensava que com mai havia anat a un gimnàs i no sabia com funcionaven les màquines, tothom em miraria i tindria molta vergonya. Però no només això, sinó que parlant amb persones del meu entorn m’han comentat el mateix. La qüestió és que quan vaig arribar allà el primer dia estava molt nerviosa, però tot va anar molt bé: els monitors em van ajudar molt amablement i no em vaig sentir observada per ningú. Aquesta situació existia només en la meva ment, era un límit que m’havia posat jo.

Per això vull aprofitar aquest registre per dir que els límits amb l’esport ens els posem nosaltres mateixos i que només són excuses. Fins i tot, el límit econòmic no és una excusa perquè la meva població disposa d’una petita instal·lació a un parc per fer esport de forma gratuïta.

Així doncs, en aquest registre vull recollir algunes de les oportunitats esportives que ofereix el poble per demostrar que n’hi ha una gran varietat d’oferta esportiva per triar el que més t’agrada i que els límits ens els posem nosaltres mateixos.

Gràcies.

Ana María Gómez Ramírez

Enllaç al Drive