Bon dia, Ana Maria.

M’ha agradat molt “trobar” el teu escrit. M’hi veig molt identificada amb moltes de les coses que expliques. Quan dius que ho has passat malament amb el tema del dibuix… Com t’entenc! Quan he hagut de fer un dibuix, o agafava un model o valia més que ni ho intentés. Recordo de petita fer servir molt el paper de ceba per poder calcar els dibuixos.

Jo també he gaudit (i continuo gaudint molt) de la música. De fet, és el vessant artístic que més m’atrau, amb diferència. Jo també assajava a casa amb la flauta, i recordo a la meva mare preguntant-me si em quedava gaire estona. Llavors deixava la flauta i agafava la guitarra. Pobre dona.

Afortunadament, no recordo que cap mestre rigués de la meva incompetència artística. Sí que podia haver-hi alguna crítica, però sempre des del respecte. No vull imaginar-me els sentiments de vergonya i tristesa, i possiblement ràbia envers la mestra, quan va riure de tu.

Hi ha una part del que expliques que em genera enveja. Quan dius que vas poder retrobar-te amb l’art, i que vas començar a gaudir de l’art de manera que no esperaves. Personalment, no he trobat aquest moment, encara. Dic encara perquè, amb el pas dels anys, he anat evolucionant, tinc la ment més oberta cap a nous coneixements, nous aprenentatges, i realment cada cop em sento més atreta per l’art en les seves diferents versions. Per tant, crec que el meu moment encara ha d’arribar.

Mentrestant, em dedico a gaudir dels vessants artístics que més gaudeixo, com la música i la literatura. Com bé dius al final del teu relat, afortunadament, l’art abasta un ventall de possibilitats tan extens que, fàcilment, trobaré altres expressions artístiques per gaudir.