■ caos

Accessory

Partició sil·làbica: ca_os
Etimologia: del ll. chaos, i aquest, del gr. kháos ‘abisme, confusió i desordre abans de la creació del món’ 1a font: s. XIV, Llull

Body

masculí

1. MITOLOGIAEstat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.
2. caos determinista FÍSICA Evolució irregular d’un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials.
3. figuradament Confusió i desordre complet.
4. GEOMORFOLOGIA Apilotament confús de blocs, de roques

Porto dies donant voltes, pensant i repensant com continuar el fil d’aquest repte…la veritat és que tot  i que no ho sembli, per mi la meva definició de Vida seria similar a la de Caos. Per aquest motiu m’ha semblat adient mirar el diccionari i valorar la definició de la paraula Caos. I la veritat que la definició de més s’alinea amb la meva visió del concepte de Vida és la definició mitològica: “Confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món”

A vegades sembla que el caos domini la nostra vida per sobre d’ella. La feina,la casa, els estudis, els projectes que vols iniciar, els projectes que has iniciat i que tens pendents d’acabar, les idees que t’agradarien compartir, les que et guardes per tu fins que arribi el moment de que altres les coneguin…i el cap continua girant i girant, donant voltes i donant voltes….fins que un dia…boom…arriba el caos, satures i tornes a començar.

Quin límit li posem al caos perquè no domini el nostre dia a dia?

Cada persona el delimita i li posa la seva frontera perquè a vegades el caos pot ser útil per activar la nostra creativitat; però d’altres si et domina et pot generar confusió i desorientació i pot enfosquir la teva percepció de la vida. Per aquest motiu indagar en el nostre caos, parar i reflexionar pot ser fruit de grans idees i futurs projectes de vida.

I tú quin limits poses al teu CAOS?

Bibliografia: https://www.diccionari.cat/GDLC/caos

Drive:https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1X2MYjTtPJUqI4A5uydqNEVP0UAffs5z4

Bon dia companys i companyes,

En aquest quart registre vull parlar d’un tema realment preocupant pel que fa a la natura i el medi ambient de la meva ciutat: la contaminació. Encara més, penso que la descripció més adient seria: la contaminació sense límits.

Les tres primeres imatges corresponen a la petita muntanya del poble. Tal com es pot apreciar han llençat una infinitat de brossa que no hauria d’estar allà: bosses de patates, llaunes, papers, plàstics, ampolles, una llanta de cotxe… Però, fins i tot, els molls d’un llit antic, els quals estan completament oxidats i suposen un gran perill per a les persones i la fauna autòctona. No entenc amb quina finalitat se’n puja a dalt de la muntanya l’esquelet oxidat d’un llit. El que si puc saber és que algú ha fet l’esforç de portar-ho allà sense mostrar cap mena d’alteritat cap a la flora, la fauna i el medi ambient.

D’altra banda, la quarta fotografia correspon a un tram del passeig del riu Llobregat. Aquesta imatge és realment desoladora, ja que mostra com la vegetació i les arrels estan completament seques i, es podria dir que gran part inertes, cobertes de papers i plàstic que gairebé no deixen veure el terra.

Finalment, en l’última es poden observar uns contenidors els quals estan completament desbordats, però la gent, en lloc d’anar a uns altres situats a pocs metres, acumula la brossa per terra sense pensar en les condicions salubres.

Aquesta falta d’alteritat i preocupació pels animals, la vegetació, la resta de persones i, el medi ambient en general, m’ha fet titular l’entrada com Contaminació sense límits, ja que, aquesta forma de contaminar i generar residus, travessa qualsevol frontera i barrera.

Gràcies,

Ana Mª Gómez Ramírez

Enllaç al Drive

La feina. Jo soc Nanny, què vol dir això? Segons la revista en línia, Chron (2020) “és una persona involucrada en l’educació i dia a dia dels nens, que pot viure amb la família o treballar de 40 a 60 hores setmanals”.

En aquest país, ser nanny és increïble. Qualsevol pot cuidar a nens. Això sí, si vols que et paguin més per hora necessites tenir certificats i cursos de com cuidar a nens. Nosaltres planegem activitats, fem que els nens coneguin altres nens i els ajudem a la socialització, a aprendre a jugar autònomament o amb els altres.

Personalment, em sembla bé que hi hagi cursos de com cuidar a nens, però cada nen és un món. No podem pretendre que amb un curs de dues setmanes en el que has de pagar el sou d’un mes o més, sapiguem com dormir a un nen o com implantar una rutina a un bebé.

Adoro la meva feina, però trobo que faig més de mare que res. No trobo correcte que les nannies eduquem als nens, ja que no som ningú per a fer-ho. A més els nivells d’estrès que podem arribar a patir són molt elevats. Segons la revista Chron (2020) les nannies acceptem la responsabilitat del desenvolupament cognitiu i emocional del nen, ja que passen més temps amb nosaltres que amb els seus propis pares. I qualsevol cosa que li passi al nen, el problema és nostre.

La feina de nanny no està ben regulada aquí a UK. Tenim contractes que s’anomenen “Agreements” en els quals tu has d’acceptar el que la família vol que facis i el que no i si alguna cosa no et sembla bé o vols incloure i canviar tens dret a fer-ho si la família també ho accepta. No et cobreix la baixa mèdica i has de pactar la baixa de maternitat. No tens assegurança, per tant, si passa quelcom, la responsabilitat és teva.

Segons la London School of Childcare Studies (2016) ser nanny és una de les millors feines que hi ha i una de les millor remunerades. No diré que no a o de millor remunerades. Sí que és cert que t’omple molt, formes part d’una família i ajudes als nens a desenvolupar-se i, alhora veus el seu canvi, és meravellós.

Tinc la sensació que a UK, necessiten tenir a una persona perquè els cuidin els nens. Des de la meva perspectiva prefereixen que els eduquin persones alienes a ells, facin la feina bruta com aquell que diu, i quan els pares arribin a casa tot siguin flors i violes. La meva concepció de l’educació no és aquesta. Es necessita implicació en la vida de les criatures i no només estar en les bones sinó també en les dolentes.

Us deixo un recull d’imatges de la meva feina.

Ens llegim!

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1Rt08L0U2b8zKcp1LKRdz1xCyh4SceMwI?usp=sharing

CHRON (2020) : Advantages and disadvantages of being a nanny. https://work.chron.com/advantages-disadvantages-being-nanny-6353.html

London School of Childcare Studies (2016): Why being a nanny is the best job ever?  https://childcarestudies.co.uk/2016/01/18/why-being-a-nanny-is-the-best-job-ever/

Molt bona nit, companys i companyes. Els integrants del grup 1, esperem que us semblin interessants les nostres aportacions.

Integrants:

Ainhoa Aiza/ Ignasi Araluce/ Laura Peña Sierra/ Alejandra Rodríguez

Ens llegim!

Acostumem a anar a plena velocitat en el nostre dia a dia, en setmanes intenses de feina, filles, activitats escolars….. sempre tenim coses planificades, no tenim gairebé temps de parar i reflexionar ….des que he comentat aquest repte, he pres la consciència d’observar més atentament impulsos o accions que poden determinar el meu dia a dia i que hauriem de destacar de la nostra vida. Podria dir que actualment la sensació de no arribar a tot, em fa veure la vida a una velocitat màxima; com podem observar en aquest vídeo d’un dia qualsevol del tràfic de Barcelona….. tot i tenir de fons la Sagrada Família i moltes obres d’art que ens envolten a la ciutat…. la vida corre com els cotxes i hem d’aprendre a parar, gaudir i dedicar-nos temps a valorar que som importants…la vida correrà pels nostres ulls ràpid, però hem de saber parar per gaudir els moments que realment importen.

Després d’aquesta imatge vaig parar i vaig continuar el meu passeig per Barcelona; observant  i volia destacar el mural de la paraula VIDA, per què just en aquell passeig el vaig trobar i no em va semblar una casualitat…. vosaltres que en penseu?

Adhereixo l’enllaç a GoogleDrive: https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1Rzpq52WKYVSi0OBMm3DgYq4xgWkkcGkr

Aquesta Setmana Santa he aprofitat i he anat a desconnectar de tot, me n’he anat a un càmping a 5 km de Besalú i he gaudit de la natura i d’alguns pobles de Girona i, fins i tot, he desvirtualitzat a un company de la UOC!

En el meu dia a dia estic tan ficada en la forma de vida de la ciutat que molts cops m’oblido de parar a mirar tot el que m’envolta i fer-li fotografies o enregistrar vídeos, però quan surto del Barull de soroll i edificis vull fotografiar tot el que tinc al davant.

Avui amb aquesta entrada, vull reflexionar sobre el temps i el poc que l’apreciem. A la ciutat normalment anem corrents a tot arreu, sense parar a observar allò que tenim davant! No sortim a donar una volta per veure el que tenim a prop. Però jo aquesta Setmana Santa en quedar-me en un càmping un capvespre vaig decidir anar a fer un tomb pel seu voltant i vaig quedar-me sorpresa amb aquesta imatge:

A la nit vaig aprofitar i fer una barbacoa i vaig poder captar un soroll que m’encanta:

https://drive.google.com/file/d/1EXyyVof2eI0TSUXzNJQd309sFDSRiKiV/view?usp=share_link

L’endemà vaig aprofitar el dia per anar a diversos pobles, com Besalú, on ja havia estat, però vaig tornar a enamorar-me del poble, vaig estar dues hores caminant pels carrers i es va passar el temps volant!

Més tard aquell dia vaig poder anar a Castellfollit de la Roca, vaig poder desvirtualitzar a un company i em va mostrar un petit “poble” a prop d’allà on hi havia casetes fetes a mà per un home del poble, encara que era un lloc preciós poques persones el coneixen i això és el que el fa especial.

Encara que vaig anar-me’n tres dies sencers, el temps va passar volant, vaig poder gaudir de tot, i aturar-me a observar tot el que veia, no com a la ciutat on el temps també passa volant, però no et deixa observar en profunditat res!

Adjunto enllaç al drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1_EPLffjjg7mFvNL7gVrtbDamUj-34wjz?usp=share_link

Bon dia companys i companyes,

En aquest tercer registre he volgut plasmar el límit quasi inexistent entre una zona urbana, com és el cas d’una autovia, i un paisatge natural, com és el riu Llobregat. Així mateix, he volgut mostrar el contrast i la gran diferència que podem trobar a tan sols uns metres de distància.

En la primera imatge, podem observar una fotografia del tram del riu Llobregat que passa per Sant Andreu de la Barca. En aquesta es pot veure tant el cabal d’aigua com la vegetació dels voltants, la qual formen l’hàbitat d’animals com diferents tipus d’ocells, conills, ratolins, alguna serp… Que són fàcilment visibles si camines per allà.

En contraposició, i només separada per un reixat de filferro, trobem una autovia. En aquest espai durant les vint-i-quatre hores del dia existeix un trànsit d’automòbils amb la seva respectiva contaminació ambiental i acústica.

Tal com s’observa al vídeo, gairebé no existeix cap límit entre una zona i l’altra perquè estan connectades. Només hi ha aquest reixat com a frontera que marca la gran diferència d’estar a una banda o a l’altra. No obstant això, aquesta separació no és suficient, ja que suposa el límit que no poden sobrepassar els cotxes, però els animals sí que ho fan sense ser conscient del perill de poder ser atropellat.

A més a més, el que no existeix és cap separació acústica i el soroll continu del trànsit (que es pot escoltar a l’àudio del soroll de l’autovia) es filtra entre la pau que transmeten el riu, el vent i els ocells cantant, tal com es pot escoltar a la gravació del soroll del riu.

Espero que us agradi.

Ana Mª Gómez Ramírez

Enllaç d’accés al Drive.

L’Underground. La forma més senzilla de viatjar per Londres.  Tot i que també trobo, que és una de les més cares a part de l’Uber i el Cab (taxi).

Cada dia agafo l’Under per anar a la feina i tornar a casa. L’enregistrament de so que escoltareu és una parada, la de tornada a casa. Si us he d’expressar el que sento cada vegada que entro al metro en una sola paraula diria que és estrès.

El metro de Londres és el més antic del món segons la BBC. Aquest any, el 10 de gener va ser el seu 160è aniversari. I sabeu què? Segueix igual. Les vagonetes, les estacions. Aquí li diuen “Heritage”. Els encanta mantenir aquesta herència cultural i no només amb el metro, també amb les cases i edificis de la ciutat.

Segons diferents diaris consultats i estudis realitzats recentment, l’aire de l’Underground de Londres no és tan net com ens fan entendre. La Doctora Green (2022) ens comenta que en el seu estudi s’han trobat moltes micropartícules tals com, bari, NO2, Ozó, coure entre d’altres, que poden afectar tant als treballadors com aquells usuaris que viatgen de manera recurrent.

En resum, aquest soroll es troba en el dia a dia de milions de persones que utilitzen per anar a treballar a les 6 am o 7 am del matí i també per a tornar a casa. Jo trobo que és acostumar-se al seu “heritage”, ja que, en les noves línies de metro el soroll és inexistent. Malgrat que si haguessin de fer algun canvi, haurien de destruir gran part de les línies i això, és una cosa que no està en els plans del TFL (Transport de Londres).

Adjunto enllaç al drive: https://drive.google.com/drive/folders/19iTJJIngX6L302DamiWwpMFGSXk57uIj?usp=share_link

Referències: 

BBC NEWS: https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/01/130109_londres_150_metro_dp.

Arthur, Amy. (7th March, 2022). ” Does the air pollution on the London Underground harm your health?”. BBC Science Focus.  Enllaç web: https://www.sciencefocus.com/news/london-underground-air-pollution/.