Publicat per 
Debat0el Relat sobre la pròpia educació artísitica
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el La desigualtat abusiva entre els límits d’un mateix municipi
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat1el Registre 1 | La diferència entre els barris de Badalona
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Publicat per 
Debat1el Registre 1
- Maria Nerea Álvarez Seguín says:
Hola, Alejandra:
En la teua proposta hi ha molt de treball. Imagine que et trobaràs exposada a l’observació diària de diferències culturals, econòmiques que situen a les persones en diferents posicions i privilegis que dificulten la relació entre ells i cohesió al barri de manera molt visible. Gràcies per compartir!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Debat1el Relat de l’educació artística
- Tamara Diaz Bedmar says:
Bon dia, Ana Maria.
M’ha agradat molt “trobar” el teu escrit. M’hi veig molt identificada amb moltes de les coses que expliques. Quan dius que ho has passat malament amb el tema del dibuix… Com t’entenc! Quan he hagut de fer un dibuix, o agafava un model o valia més que ni ho intentés. Recordo de petita fer servir molt el paper de ceba per poder calcar els dibuixos.
Jo també he gaudit (i continuo gaudint molt) de la música. De fet, és el vessant artístic que més m’atrau, amb diferència. Jo també assajava a casa amb la flauta, i recordo a la meva mare preguntant-me si em quedava gaire estona. Llavors deixava la flauta i agafava la guitarra. Pobre dona.
Afortunadament, no recordo que cap mestre rigués de la meva incompetència artística. Sí que podia haver-hi alguna crítica, però sempre des del respecte. No vull imaginar-me els sentiments de vergonya i tristesa, i possiblement ràbia envers la mestra, quan va riure de tu.
Hi ha una part del que expliques que em genera enveja. Quan dius que vas poder retrobar-te amb l’art, i que vas començar a gaudir de l’art de manera que no esperaves. Personalment, no he trobat aquest moment, encara. Dic encara perquè, amb el pas dels anys, he anat evolucionant, tinc la ment més oberta cap a nous coneixements, nous aprenentatges, i realment cada cop em sento més atreta per l’art en les seves diferents versions. Per tant, crec que el meu moment encara ha d’arribar.
Mentrestant, em dedico a gaudir dels vessants artístics que més gaudeixo, com la música i la literatura. Com bé dius al final del teu relat, afortunadament, l’art abasta un ventall de possibilitats tan extens que, fàcilment, trobaré altres expressions artístiques per gaudir.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Ainhoa!
He trobat molt interessant el teu registre, ja que jo també soc de Badalona i penso que és una ciutat de molts contrastos i diferències. Crec que és un tema, al qual li podràs treure molt de suc. Bona feina!