Publicat per 
Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística
Publicat per 
Debat1el Relat de l’educació artística
- Eva Coy García says:
Bon dia, Carlota!!
M’ha agradat molt llegir la teva experiència amb l’art. M’ha cridat molt l’atenció la teva primera extraescolar, no havia sentit mai parlar d’una extraescolar així i personalment crec que és una activitat molt necessària per a tots els nens i nenes. A mi m’hauria agradat molt anar a les tardes a animació per poder començar a descobrir l’art i potenciar la meva creativitat des de ben petita.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística
- Laura Martínez Moreno says:
Hola Laura,
Estic encantada de llegir el teu relat. Penso que has tingut un camí molt divers en el món de l’art. M’agrada com busques art en tot allò que fas i és que com destaca Elbert Hubbard, “el arte no es una cosa, sino un camino”. Tenim art per tot arreu i tots podem trobar el nostre camí dins de l’art.
Jo, personalment, no he tingut una trajectòria molt favorable amb el món de l’art i llegint els vostres relats trobo situacions molt semblants a la meua i en molts cassos és per la falta d’aquest concepte dins de l’escola. Penso que podem fer art a qualsevol assignatura que treballem i pel que veig tu sí que has tingut eixa oportunitat com per exemple quan parles de les assignatures de tecnologia o biologia.
M’agrada quan reprodueixes les paraules d’Albert Einstein sobre “la creativitat és la intel·ligència que es diverteix”. I és així. David Bueno, referent en neuroeducació, ens mostra que hem d’aprendre manipulant, practicant, errant, imaginant, creant… això és aprenentatge i aquest aprenentatge pot donar-se a través de l’art.
M’alegro molt que hagis trobat el teu camí en el món de l’art i que puguis des de la teva experiència personal mostrar als teus futurs alumnes aquest món tan complex i tan lliure.
Per acabar, m’agradaria citar a Johann Wolfgang von Goethe destacant que “el arte es el mediador de lo inexpresable”. Expressem-nos a través de l’art i ensenyem als nostres alumnes a fer-ho.
Gràcies per contar-nos la teva experiència tan interessant.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de les pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Relat sobre la pròpia educació artísitica
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Mapeig de les pròpies pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Relat de l’educació artística
- Tamara Diaz Bedmar says:
Bon dia, Ana Maria.
M’ha agradat molt “trobar” el teu escrit. M’hi veig molt identificada amb moltes de les coses que expliques. Quan dius que ho has passat malament amb el tema del dibuix… Com t’entenc! Quan he hagut de fer un dibuix, o agafava un model o valia més que ni ho intentés. Recordo de petita fer servir molt el paper de ceba per poder calcar els dibuixos.
Jo també he gaudit (i continuo gaudint molt) de la música. De fet, és el vessant artístic que més m’atrau, amb diferència. Jo també assajava a casa amb la flauta, i recordo a la meva mare preguntant-me si em quedava gaire estona. Llavors deixava la flauta i agafava la guitarra. Pobre dona.
Afortunadament, no recordo que cap mestre rigués de la meva incompetència artística. Sí que podia haver-hi alguna crítica, però sempre des del respecte. No vull imaginar-me els sentiments de vergonya i tristesa, i possiblement ràbia envers la mestra, quan va riure de tu.
Hi ha una part del que expliques que em genera enveja. Quan dius que vas poder retrobar-te amb l’art, i que vas començar a gaudir de l’art de manera que no esperaves. Personalment, no he trobat aquest moment, encara. Dic encara perquè, amb el pas dels anys, he anat evolucionant, tinc la ment més oberta cap a nous coneixements, nous aprenentatges, i realment cada cop em sento més atreta per l’art en les seves diferents versions. Per tant, crec que el meu moment encara ha d’arribar.
Mentrestant, em dedico a gaudir dels vessants artístics que més gaudeixo, com la música i la literatura. Com bé dius al final del teu relat, afortunadament, l’art abasta un ventall de possibilitats tan extens que, fàcilment, trobaré altres expressions artístiques per gaudir.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat3el Mapa de pràctiques culturals i artístiques
- Laia Jiménez Sánchez says:
Hola Ana Maria,
En veure el teu mapa m’ha vingut al cap la meva infància. A la meva escola de primària tenim dos gegants, el Pau i la Paula. Recordo que durant tota l’etapa escolar somiàvem en arribar a sisè per poder fer-los ballar. M’has fet despertar un record molt bonic.
Ens llegim!
Laia Jiménez.
- Inés Martínez Arteaga says:
Bona tarda, Ana Maria,
Primerament, gràcies pel teu mapa, pel que veiem tens unes pràctiques/aficions molt completes.
Em puc veure reflexada amb tu amb el tema dels musicals, fa uns mesos vaig anar a veure Billie Elliot a Barcelona, fascinant!
Només he trobat a faltar un aspecte… el teatre! T’agarda? Quines obres t’agraden més?
Moltes gràcies!
- Tatiana Florit Torres says:
Bona tarda, Ana Maria!
Gràcies per compartir el teu recorregut artístic!
Dius que t’agraden els musicals i el ball; n’has participat en algun d’ells o has format part de qualque funció?
Gràcies!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Educació Artística Rebuda
- Laura Peña Sierra says:
Bona tarda Alex,
Gràcies per la teva història, veig que l’art ha estat part important de la teva trajectòria de vida. És més, crec que és el nostre món, una eina d’evasió, on qualsevol manera d’expressió és única i vàlida.
M’he sentit molt identificada amb el tema del dibuix, per molt que ho intenti sempre dibuixaré persones amb un cercle i tres retxes.
Per concloure, volia emfatitzar el que dius que l’esport també és art, i així és, ja que en certa manera és un art expressiu on treim sentiments i ens expressem.
Salut,
Laura
- Ariadna Marías Molina says:
Hola Alejandra,
Quan expliques a la segona pàgina que mai se t’han donat bé les arts plàstiques, i que sempre dibuixaves el mateix, m’ha fet connectar directament en l’art com a canal d’expressió. Penso que sovint tenim molt integrats uns canons de bellesa concrets que són acceptables, i quan ens expressem artísticament fora d’aquests cànons, ens costa acceptar que allò és art. Però sí que ho és.
Segurament, per la situació tan difícil que vas patir, el fet que dibuixessis una família feliç era la teva forma d’expressar-ho i exterioritzar-ho de la manera que sabies i podies en aquell moment. Realment, trobo que l’art és un canal molt potent de gestió emocional i d’expressió, que sovint utilitzem quan ens costa comunicar-nos per altres mitjans més convencionals. D’aquí la importància de què treballem per una educació artística de qualitat a les nostres escoles, per tal que tots els infants trobin la seva forma d’expressió.
Gràcies per compartir les teves vivències!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola:
Gràcies per compartir les teues memòries, la veritat m’ha sorprés el detall amb què recordes tot. No és el meu cas i crec que l’escola no m’ha marcat tant com tu en el desenvolupament de les arts, més la meua família, sobre i tot, la meua mare. L’escola m’ha influenciat més en la necessitat d’adquirir tècniques per a poder crear i en la concepció del que és i no l’art. De fet, tu parles molt de les tècniques que anem aprenem a l’escola, és una cosa bona, per després decidir quina t’agrada més.
Qué bonic que pugues conservar obres de la teua infància, encara que no tingues memòries ‘episódiques’. Aquest m’ha fet recordar un article de la BBC que et pot agradar: Amnesia infantil: ¿por que no podemos recordar los primeros años de nuestras vidas?.
Per cert, no coneixia a l’artista Heather Hansen, he estat tafanejant i és bellíssim el que fa!
Moltes gràcies!
Hola Ainhoa,
Primer de tot felicitar-te per la teva memòria sobre les tasques en relació a les arts desenvolupades a la teva infantessa; jo personalment recordo poc d’aquella etapa; però fent una mica reflexió i memòria amb la meva família si que podria dir que la nostra educació artística ha estat molt semblant.
Jo no he fet educació infantil, però si que als 20 anys vaig començar a treballar a un esplai on vaig aprendre moltes cançons infantils; i moltes més en català que desconeixia; la música i els balls ajudaven a dinamitzar moltes activitats; i amb els adolescents ens agradava treballar a través de l’art la part emocional. Moltes vegades utilitzaven el fang per a expressar-se i el la tècnica del collage per fer pluja d’idees.
Com be dius, sempre estem a temps per reinventar-nos artísticament i durant tota la nostra trajectòria de vida apareixeran nous reptes a nivell artísitic!
Endavant!!
Hola Ainhoa,
Moltes gràcies per compartir les teves experiències amb l’art. Jo, com tu també vaig tenir la sort de poder gaudir d’una gran mestra de plàstica, la seva perspicàcia i creativitat eren els seus puntals més forts. Com tu crec que ens queda molt camí en el món de l’educació artística. Que bonic que encara mantinguis treballs teus, jo a casa tinc una caixa plena de treballs que vaig fer, alguna vegada encara l’obro i rebusco treballs que em porten a recordar moments molt bonics.
Jo en les meves pràctiques he vist com el vessant de plàstica ha quedat molt arraconada i no es porta gaire a la pràctica, també he vist els seus efectes negatius. Com creus que el dia d’avui podríem enfocar l’educació artística, canviaries alguna cosa de com la vas viure tu per aplicar-la en la nostra futura docència?
Bona nit Ainhoa,
M’agradaria agraïrte de primera mà la teva aportació al Folio. Quan vaig escriure el meu relat no vaig caure en les arts treballades al CFGS d’educació infantil. Realment va esdevenir una època molt bonica i va fer conciliar-me amb les arts plàstiques que, com ja sabeu, sempre les havia tingut bastant tènues durant l’educació ja que no hi donaven la importància que jo creia que se’ls hi havia de donar. Ara veig que, realment, ha sigut error meu no comentar-ho ja que podia haver sigut una bona conclusió pel meu relat…
Com ja he comentat a la resposta que he agregat al relat de l’Ignasi minuts enrere, penso que com tu, Nerea, l’educació molts cops es basa en treballar artistes més que deixar-te ser-ne un. Això és el que hem d’aconseguir canviar!
Per a concloure, també m’agradaria felicitar-te, Ainhoa, per l’estima que he vist que li tens a l’art i animar-te que aquesta relació no desaparegui mai.