Fa uns dies em trobava passejant pels afores del municipi on visc. Els panorames amb els quals em vaig trobar em van deixar al·lucinada. No puc creure com la humanitat ha pogut arribar a aquests límits: vandalisme, devastació, destrucció de la terra i contaminació. No sé on volem anar a parar, però aquest no és el camí correcte. Allà on passem, deixem la porqueria, i ens dona igual, tanquem els ulls, mirem a un altre costat, i marxem. Després passa el que passa: escalfament global, emissions de CO₂, contaminació atmosfèrica, pèrdua de la biodiversitat, etc., etc., etc. Penso, que no costa tant ser una mica cívic i pensar una mica més en el planeta. Si cadascú de nosaltres aportés un granet de sorra, les coses, segurament, serien molt diferents, el problema és que la humanitat (no parlo per tots/es), en general, és egoista i egocèntrica. Sol dic que si cuidem la terra, la terra cuidarà de nosaltres i ferir la terra és ferir-nos a nosaltres i la llar que ens dona protecció, ens proveeix i ens dona la vida.

Dibuixos.   En el dia a dia d’una nanny, els treballs manuals, dibuixos entre d’altres estan a l’ordre del dia. Les formes que tenen els nens d’expressar-se són incomptables. En el meu cas, els encanta dibuixar i pintar, utilitzant diferents tipus de materials.

Tal com ens comenta Rural Salut (2019), “dibuixar és una activitat que afavoreix la comunicació interpersonal, ajuda a l’exteriorització d’emocions i fomenta la creativitat”.  En les edats amb les quals treballo, trobo que moltes de les seves emocions i, sobretot, coses que volen aconseguir com joguines o moments, els dibuixen o pinten com a forma d’expressió.

Crec adient utilitzar la fotografia per a poder veure de què tracten els dibuixos: el Nadal, els regals que es reben en les festes d’aniversari, els personatges dels jocs als quals juguen o fins i tot, els adhesius que per ells, tenen significats diferents.

He incorporat les fotografies amb els noms dels nens a cada una d’elles, perquè pugueu interpretar el que us comentava.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1YCAQChIE6AcaoBG2BwM10ItrH25VgVqO?usp=share_link.

Rural Salut. (2019). “El dibuix com a mitjà d’expressió i font de salut”. Sant Joan de Déu: Barcelona : https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/dibuix-com-mitja-dexpressio-font-salut#:~:text=Dibuixar%20%C3%A9s%20una%20activitat%20que,de%20l’aparici%C3%B3%20del%20llenguatge.

Bon dia companys i companyes,

En aquest setè registre continuaré amb la temàtica dels límits, fronteres i barreres de Sant Andreu de la Barca i, particularment, avui parlaré sobre les limitacions de trànsit de la ciutat.

En el recull d’imatges de la carpeta Drive es poden observar una sèrie de senyals de trànsit com ara un Stop, límit de velocitat limitat a 30 km/h en zona escolar, obligació de girar cap a la dreta, així com uns límits d’aparcament en zona de càrrega i descàrrega, zona blava i llocs d’estacionament reservats a persones minusvàlides.

Malgrat que en les anteriors entregues els límits es podien percebre com quelcom negatiu, en el cas dels límits de circulació i estacionament és tot el contrari, ja que són necessaris i comporten accions positives i cíviques. Per exemple, el senyal que limita la velocitat en la zona escolar es tracta d’un carrer la qual desemboca en un col·legi de la ciutat i en hores puntes d’entrada i sortida de l’escola està molt transitada per famílies. També, el senyal Stop serveix per parar la marxa, ja que altres cotxes tenen prioritat de circulació i has de deixar-los passar. En el cas d’intentar traspassar aquests límits el resultat podria arribar a ser tan greu com un accident o un atropellament.

El mateix passa amb l’estacionament. Si s’ocupa la plaça d’una persona minusvàlida, quan aquesta que és la que realment la necessita arribi, es veurà amb el problema d’aparcar en qualsevol altre lloc que potser no cobreix les seves necessitats d’amplitud o espai per pujar i baixar del vehicle.

Per tant, respectar aquests límits els límits de circulació i estacionament és necessari, positiu, així com una mostra d’alteritat cap a la resta de ciutadans i cap a la seguretat de tots i totes.

Gràcies.

Ana María Gómez Ramírez

Enllaç al Drive

Tradicions que donen vida als barris

Continuant amb la línia dels meus registres… en aquest vull donar visibilitat als barris on vivim i les seves tradicions populars.
Comencen les festes majors i els barris s’emplenen d’activitats on l’associacionisme de les ciutats surt a la llum i els altres ciutadans i ciutadanes coneixem totes les activitats que moltes d’aquestes entitats altruistament realitzen en benefici dels altres.
Aquesta vida, aquest associacionisme moltes vegades està poc reconegut o la ciutadania és poc coneixedora de la seva existència… que millor que les festes majors per donar veu i llum a aquestes entitats.
La labor del teixit associatiu dels barris i les ciutats és un agent important per donar vida als barris i nodrir-los de la cultura popular de la seva gent, de la gent que dona vida aquest teixit.
Per desgràcia actualment moltes d’aquestes associacions tenen crisis de relleneu, ja que les noves generacions no s’impliquen o participen i moltes d’aquestes associacions tenen juntes directives envellides o amb poca participació de gent per poder desenvolupar tots els projectes que els agradaria fer.
Aquesta explosió de la vida de les associacions a les festes majors donen veu a aquestes entitats i motiven a la gent del barri a formar-hi part per continuar donant vida i no deixar que morin les nostres tradicions més properes.

Enllaç a la Carpeta Google Drive:https://drive.google.com/drive/folders/1G2qZ5e7A5HL5wgXq0zRK9HlaouMJdr_q?usp=share_link

Bona nit,

Comparteixo amb vosaltres una notícia molt rellevant i alarmant sobre l’escalfament dels oceans:

“Alarma científica pel vertiginós escalfament dels oceans. En un tancar i obrir d’ulls el món que coneixem s’acabarà: la història ens recordarà com la generació més irresponsable, egoista i insolidària de tota la humanitat” (Costas i López, 2023).

Actualment, científics han descobert que l’aigua del mar s’està escalfant molt més ràpid del que pronosticaven els models climàtics. Si la situació continua així, podem arribar a estar parlant d’inundacions, sequedats, pèrdua de la biodiversitat, “hambrunes” i falta de terra per viure i conrear.

“Més de 1.000 milions de persones hauran d’abandonar els seus països perquè seran inundats, la pèrdua d’arrossars deslligarà fams, anem a un món sense sorra, els microorganismes fotosintetitzadors que ens proporcionen l’oxigen no resistiran les altes temperatures. Tot ocorrerà en un tancar i obrir d’ulls, mesurat en temps històrics” (Costas i López, 2023). Alguns models climàtics prediuen que l’augment de la temperatura de la mar provocada pel canvi climàtic global provocarà una activitat d’huracans més freqüent i severa.

Referències Bibliogràfiques:

Costas, E. López, V. [Eduardo] [Victoria]. (2023). Alarma científica por el vertiginoso calentamiento de los océanos. Levante. El mercantil valenciano. https://www.levante-emv.com/tendencias21/2023/04/13/alarma-cientifica-vertiginoso-calentamiento-oceanos-85940901.html

Carpeta Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/14fvBjNBGEwRcWty2KaT5do6vvgSNKdAv?usp=sharin

Molt bona tarda, companys i companyes.

Des del grup 1 us presentem la nostra reflexió final.

Atentament,

Ainhoa Aiza, Ignasi Araluce, Laura Peña, Alejandra Rodríguez

La vida la caminem juntes

Una mania fotogràfica que tinc és fer fotos d’esquena, en moviment o sense que ningú s’adoni de que l’estic fent. En elles pots captar moments de complicitat espontània entre amics, familiars o coneguts.

Podria dir que una de les costums que he agafat arrel de la preparació d’aquests registres és aprendre a anar caminant per la ciutat en el meu dia a dia i obligar-me a parar i mirar al meu voltant…en aquestes parades em fixo molt en els murals urbans que ens trobem a la ciutat; i just fa uns dies em vaig topar amb el de la fotografia 1.

Caminem juntes diu el mural; ens passem la vida caminant un al costat de l’altre però moltes vegades anem a velocitat màxima. Aquest moments de parar, mirar, gaudir de com es relaciones els demés són els moments gratificants que ens hem d’endur a la nostra retina.

Aquest mural em va endur a la meva infantesa, on el meu germà gran i jo teníem la tradició pels matins de posar una cançó de Joan Manuel Serrat on ell parafrasejava a Antonio Machado…Caminante no hay camino se hace camino al andar.

Totes hem de viure la nostra vida realitzant el nostre propi camí, sent lliures i gaudint dels petits moments que ens dona el camí que hem de recorrer.

Extracto de Proverbios y cantares (XXIX)

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

Bibliografia: A.Machado(1912) “Proverbios y cantares” del llibre Campos de Castilla

Imatge 1: Elaboració pròpia

Imatge 2: Elaboració pròpia

Imatge 3: Elaboració pròpia

Imatge 4: Elaboració pròpia

Drive:https://drive.google.com/drive/folders/1i0jjNT6vhjUggwpBmRzuQbG4RHtBMLPL?usp=share_link

Bona tarda companys i companyes,

En aquest registre vull continuar mostrant els diferents límits, fronteres i barreres de Sant Andreu de la Barca, així com la manera de traspassar-les, i, en aquest cas, parlaré de la famosa Palanca de Sant Andreu. Es tracta d’una construcció que ha evolucionat amb el pas dels anys però que qualsevol santandreuenc i santandreuenca coneix l’original i l’ha estudiat a l’escola.

Tal com he mostrat en altres registres, el riu Llobregat passa per la meva població, separant els límits de Sant Andreu amb el d’altres poblacions com Castellbisbal o el Papiol. Llavors, a començaments del segle XX, per tal de travessar la frontera i anar d’una població a l’altra, a Sant Andreu es va construir un pont de fusta, amb unes baranes de cordes i uns suports de ferro, conegut com la Palanca. Es tractava d’un pont molt famós, ja que era una de les passarel·les més llargues que hi havia a Catalunya en aquell segle.

A continuació, adjunto una fotografia extreta del web m’agrada Catalunya en què es pot observar com era la Palanca del segle XX.

Extreta de: https://www.magradacatalunya.cat/2019/08/21/quants-ponts-del-diable-tenim-a-catalunya-el-diable-es-catala/palanca-sant-andreu-de-la-barca/

No obstant això, pel motiu de la construcció de l’autovia, l’any 1997 va ser enderrocada i en el seu lloc van construir, el que es coneix al poble com El pont groc. Tot i això, la gent gran continua referint-se a aquesta construcció com la Palanca.

Per tant, l’objectiu d’aquest recull és mostrar una nova manera de trencar els límits i les fronteres territorials del poble, que es va fer al segle passat.

En el següent enllaç trobareu dues imatges del pont actual a més a més d’un dibuix en què he intentat representar l’antiga Palanca.

Gràcies.

Ana Mª Gómez Ramírez