Debat1el Registre 2

  1. Jordi Martinez Toribio says:

    Hola Laura,

    Per mi és claríssim que la dansa és art. Per això cito “En l’art es duen a terme processos de comprensió basats en la nostra imaginació, els nostres sentiments i els nostres desitjos, per la qual cosa l’experiència artística estaria fortament vinculada amb la nostra vida ètica (Koopman, 2005).

    Quina millor manera d’expressar la nostra imaginació, sentiments i  desitjos que amb el nostre propi cos.

Debat4el Relat educació artística

  1. Maria Nerea Álvarez Seguín says:

    Hola:

    Gràcies per compartir les teues memòries, la veritat m’ha sorprés el detall amb què recordes tot. No és el meu cas i crec que l’escola no m’ha marcat tant com tu en el desenvolupament de les arts, més la meua família, sobre i tot, la meua mare. L’escola m’ha influenciat més en la necessitat d’adquirir tècniques per a poder crear i en la concepció del que és i no l’art. De fet, tu parles molt de les tècniques que anem aprenem a l’escola, és una cosa bona, per després decidir quina t’agrada més.

    Qué bonic que pugues conservar obres de la teua infància, encara que no tingues memòries ‘episódiques’. Aquest m’ha fet recordar un article de la BBC que et pot agradar: Amnesia infantil: ¿por que no podemos recordar los primeros años de nuestras vidas?.

    Per cert, no coneixia a l’artista Heather Hansen, he estat tafanejant i és bellíssim el que fa!

    Moltes gràcies!

     

  2. Nuria Canillas Gonzalez says:

    Hola Ainhoa,

    Primer de tot felicitar-te per la teva memòria sobre les tasques en relació a les arts desenvolupades a la teva infantessa; jo personalment recordo poc d’aquella etapa; però fent una mica reflexió i memòria amb la meva família si que podria dir que la nostra educació artística ha estat molt semblant.

    Jo no he fet educació infantil, però si que als 20 anys vaig començar a treballar a un esplai on vaig aprendre moltes cançons infantils; i moltes més en català que desconeixia; la música i els balls ajudaven a dinamitzar moltes activitats; i amb els adolescents ens agradava treballar a través de l’art la part emocional. Moltes vegades utilitzaven el fang per a expressar-se i el la tècnica del collage per fer pluja d’idees.

    Com be dius, sempre estem a temps per reinventar-nos artísticament i durant tota la nostra trajectòria de vida apareixeran nous reptes a nivell artísitic!

    Endavant!!

  3. Ignasi Araluce I Farrés says:

    Hola Ainhoa,
    Moltes gràcies per compartir les teves experiències amb l’art. Jo, com tu també vaig tenir la sort de poder gaudir d’una gran mestra de plàstica, la seva perspicàcia i creativitat eren els seus puntals més forts. Com tu crec que ens queda molt camí en el món de l’educació artística. Que bonic que encara mantinguis treballs teus, jo a casa tinc una caixa plena de treballs que vaig fer, alguna vegada encara l’obro i rebusco treballs que em porten a recordar moments molt bonics.
    Jo en les meves pràctiques he vist com el vessant de plàstica ha quedat molt arraconada i no es porta gaire a la pràctica, també he vist els seus efectes negatius. Com creus que el dia d’avui podríem enfocar l’educació artística, canviaries alguna cosa de com la vas viure tu per aplicar-la en la nostra futura docència?

  4. Roger Planas Teixidor says:

    Bona nit Ainhoa,

    M’agradaria agraïrte de primera mà la teva aportació al Folio. Quan vaig escriure el meu relat no vaig caure en les arts treballades al CFGS d’educació infantil. Realment va esdevenir una època molt bonica i va fer conciliar-me amb les arts plàstiques que, com ja sabeu, sempre les havia tingut bastant tènues durant l’educació ja que no hi donaven la importància que jo creia que se’ls hi havia de donar. Ara veig que, realment, ha sigut error meu no comentar-ho ja que podia haver sigut una bona conclusió pel meu relat…

    Com ja he comentat a la resposta que he agregat al relat de l’Ignasi minuts enrere, penso que com tu, Nerea, l’educació molts cops es basa en treballar artistes més que deixar-te ser-ne un. Això és el que hem d’aconseguir canviar!

    Per a concloure, també m’agradaria felicitar-te, Ainhoa, per l’estima que he vist que li tens a l’art i animar-te que aquesta relació no desaparegui mai.

Debat1el Relat de l’educació artística

  1. Eva Coy García says:

    Bon dia, Carlota!!
    M’ha agradat molt llegir la teva experiència amb l’art. M’ha cridat molt l’atenció la teva primera extraescolar, no havia sentit mai parlar d’una extraescolar així i personalment  crec que és una activitat molt necessària per a tots els nens i nenes. A mi m’hauria agradat molt anar a les tardes a  animació per poder començar a descobrir l’art i potenciar la meva creativitat des de ben petita.

Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística

  1. Laura Martínez Moreno says:

    Hola Laura,

    Estic encantada de llegir el teu relat. Penso que has tingut un camí molt divers en el món de l’art. M’agrada com busques art en tot allò que fas i és que com destaca Elbert Hubbard, “el arte no es una cosa, sino un camino”. Tenim art per tot arreu i tots podem trobar el nostre camí dins de l’art.

    Jo, personalment, no he tingut una trajectòria molt favorable amb el món de l’art i llegint els vostres relats trobo situacions molt semblants a la meua i en molts cassos és per la falta d’aquest concepte dins de l’escola. Penso que podem fer art a qualsevol assignatura que treballem i pel que veig tu sí que has tingut eixa oportunitat com per exemple quan parles de les assignatures de tecnologia o biologia.

    M’agrada quan reprodueixes les paraules d’Albert Einstein sobre “la creativitat és la intel·ligència que es diverteix”. I és així. David Bueno, referent en neuroeducació, ens mostra que hem d’aprendre manipulant, practicant, errant, imaginant, creant… això és aprenentatge i aquest aprenentatge pot donar-se a través de l’art.

    M’alegro molt que hagis trobat el teu camí en el món de l’art i que puguis des de la teva experiència personal mostrar als teus futurs alumnes aquest món tan complex i tan lliure.

    Per acabar, m’agradaria citar a Johann Wolfgang von Goethe destacant que “el arte es el mediador de lo inexpresable”. Expressem-nos a través de l’art i ensenyem als nostres alumnes a fer-ho.

    Gràcies per contar-nos la teva experiència tan interessant.