Per aquest segon registre, durant la setmana, m’he aficionat a visualitzar i fotografiar les postes de sol tan maques que ens regala la Mare Naturalesa. Amb aquestes imatges, us convido a gaudir i a transportar-vos a aquest paisatge tan formidable, a alimentar la vostra imaginació i a crear nous pensaments i reflexions. La naturalesa ens inspira a gaudir del moment, ens ensenya a estar en el present, a tenir equilibri i estabilitat a les nostres vides, a estar viu i en unió amb el món.

Comparteixo la carpeta del Drive per poder visualitzar millor les imatges:

https://drive.google.com/drive/folders/14fvBjNBGEwRcWty2KaT5do6vvgSNKdAv?usp=sharin

Em considero una persona molt observadora, i una de les coses que m’agrada enregistrar són els grafitis que em vaig trobant a Barcelona; ciutat on treballo. Just al costat de la meva feina hi ha uns murs lliures on diversos artistes urbans impregnen la seva essència.

Parlant de la línia que vull treballar als registres; la vida des de diferents vessants, m’ha semblat rellevant aquesta imatge de Salvador Dalí tan representativa.

Salvador Dalí interpretava la seva realitat des de la invenció, amb imatges oníriques que simulaven un somni o una irrealitat. Per Dalí la pintura surrealista va ser un suport que li va permetre generar mons idealitzats i inventats plens de fantasia.

A vegades podríem dir que tots i totes tenim una mica d’aquesta visió de la vida, idealitzem moments i experiències i tots busquem que els nostres somnis es facin realitat.

Hola a tots i totes,

Avui m’agradaria compartir-vos la meva reflexió dels dos “mons” que visc. Per un costat, tenim la muntanya, on és el meu càmping i on faig alguns caps de setmana a l’any. Per un altre costat, tenim la ciutat, el meu dia a dia.

Primer parlaré de la muntanya, lloc on vaig a desconnectar de tot, estar amb la família i la meva gossa. Encara que és cert que pocs cops hi vaig, aquest darrer cap de setmana vaig pujar cap a Manresa, on és el meu càmping, a fer una calçotada amb la família. Vaig aprofitar aquesta escapada per aturar-me a observar i escoltar tot allò que m’envoltava com podreu veure a continuació:

D’altra banda, tenim el meu dia a dia, la ciutat. Aquesta té moltes coses bones, i d’altres molt dolentes. Aquí si em poso a escoltar al meu voltant l’únic que aconsegueixo distingir és sorolls de cotxes (com el vídeo que hi ha adjuntat), persones parlants i nens jugant pel carrer. I encara que m’encanta viure a la ciutat, on tinc a prop tot allò que vull i més, cada cop més penso que al final me n’aniré a viure a la muntanya, per poder tenir la tranquil·litat que sento cada cop que vaig a ella.

És impactant la diferència que hi ha d’un lloc a un altre quan només estan a 45 minuts en cotxe l’un de l’altre, que és el que posa el límit entre un estil de vida de muntanya i un estil de vida de ciutat?

Bones tardes companys docents,

Aquí torn amb una aportació que, de certa manera,és important per jo, que està al nostre dia a dia, i que ha creat consciència a les persones que m’envolten.
Fa temps que el meu hobby és fer fotografies de menjar, i és que l’art de la cuina em fascina. Anar a un restaurant o bar i veure les composicions dels plats m’encanta, crec que per crear segons quins plats has de tenir mandra i ull, ja que no és fàcil.

Em dedic a deixar ressenyes de tots els llocs on vaig. Sempre faig fotografies del menjar. Al principi les feia per fer, però ara m’agrada cercar un angle que faci gola, que quan algú vegi la meva aportació sigui capaç de tastar el menjar amb una mirada, i és més, que li faci tantes goles com per anar a aquell lloc. I és que la fotografia i el text són un art capaç de conquerir amb la mirada i la paraula.

Tot això va començar perquè em dedicava a la reputació d’una empresa i arriba a cansar rebre només comentaris negatius. Tenim tendència a expressar-nos quan alguna cosa no ens agrada, però i si ens agrada?. Crec que és important poder dir les coses positives i les negatives, deixar la teva opinió pot ajudar a una altra persona a decidir si anar a aquell local o no. Així que podem dir que intent conquistar amb l’art de la paraula i la fotografia, aportar informació per ajudar a altres.

Aquí és on podem parlar de límit, frontera, diferència i alteritat. Per què?

La frontera és el paper que juga la societat, el que pot aportar o no per ajudar a altres, ja sigui amb la reputació d’un local o per resoldre dubtes d’un lloc. La diferència està en com pots canviar un negoci si aportes el teu granet d’arena, hem d’aprendre a valorar totes les sensacions que ens fan sentir. Una imatge i una opinió genera alteritat, fa que ens posem en la posició d’un altre per si dubten anar a aquell restaurant/bar. I límit, és el que marca la societat, fins a on estam dispostos a arribar per ajudar?. El que faig, és perquè m’agrada, però aquesta setmana he reflexionat sobre que principalment, el que faig ajuda no només al negoci sinó al que decideix anar a un lloc.
I aquí venen les aportacions, petits detalls, angles d’imatge i art gastronòmic que poden canviar reputacions.

Enllaç:
https://drive.google.com/drive/folders/14snYcdcwmTRrVh-K542n9yVToPhK8I-V?usp=sharing

Salut
Laura

Bona tarda companys i companyes,

En aquesta segona entrada he decidit gravar un vídeo per mostrar el que es podria anomenar “la frontera de Sant Andreu de la Barca”. Aquesta frontera és la via del tren i, he decidit anomenar-la així, ja que en traspassar-la d’un costat cap a l’altra es poden observar realitats completament diferents.

D’una banda, tal com es pot observar en el primer minut i mig de vídeo, es tracta d’una de les zones més velles del poble, amb edificis antics i parcs i pistes d’esport totalment descuidades i en condicions pèssimes. Analitzant les gravacions, es dedueix ràpidament que els habitants d’aquestes zones pertanyen a una classe socioeconòmica baixa i, m’agradaria afegir, que es tracta d’una zona de molta diversitat cultural amb un alt percentatge d’immigració.

Els següents deu segons, pertanyen a la via del tren que, en creuar-la, et trobes amb una situació completament diferent. Sembla fins i tot, que no es tracti del mateix poble.

En aquesta segona banda es poden apreciar edificis nous, una zona d’urbanització, carrers nets i parcs cuidats amb mobiliari pel joc infantil en bones condicions. I, pel que fa als habitants, és fàcilment deduïble que es tracta de persones amb millors possibilitats econòmiques.

Considero que el contrast és tan gran que, per mi, la via del tren és tota una frontera que marca el límit d’un costat i de l’altre. Inclús, tot i tractar-se d’espais que es troben a metres un de l’altre, la seguretat o tranquil·litat que em transmet passejar, per una banda, no la tinc en passar per l’altra.

Podreu trobar aquí l’enllaç del vídeo.

Moltes gràcies.

Salutacions,

Ana Mª Gómez Ramírez

Molt bon dia, companys i companyes. Avui vinc a parlar de l’escassetat de productes i la repercussió econòmica d’aquests.

La situació a Anglaterra és bastant crítica amb relació a l’escassetat d’aliments, medicaments i el preu d’aquests. Ha pujat un 18% a causa de la inflació, tal com el “Evening Standard” comentava ahir: “els preus del menjar han arribat al seu pic més alt aquest mes passat, dels últims 45 anys” per culpa de la inflació que ha tornat a alçar-se d’un 10,1% a un 10,4%.

Gràcies a les condicions meteorològiques dels diferents països que aprovisionen UK, els supermercats han quedat buit de vegetals, fruita i d’ous. El govern ha fixat un màxim d’aliments per persona, ja que n’escasseja.

L’ofegament de la ciutadania i les restriccions en la compra, sumats a la inflació i augment del preu en l’alimentació, begudes i menjar fa que UK estigui vivint un dels pitjors episodis econòmics dels últims 45 anys.

No només s’encareix el menjar sinó que el transport públic puja un 4% més on l'”Evening Standard” confirma que seguirà encarint-se més, el 2024. Una situació en la qual molts ciutadans comencen a sortir al carrer, a queixar-se. El nivell de vida és molt alt i això es nota cada vegada més.

Us deixo un parell de vídeos i fotografies de la situació que em trobo jo quan vaig a comprar.  Els vídeos són del 20 de març i les fotografies del 10 de Març. Notareu la meva impressió al veure que molts prestatges estàn plens de tomàquest i cogombres. També incloc el web de l’Evening Standard per què veieu l’article sobre l’escassetat d’aliments i les situacions que es viuen als supermercats.

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1DAN6H_TgRNAdkBAAhGTDMCMLY0pmSkiv?usp=share_link

Evening Standard: https://www.standard.co.uk/news/uk/food-shortages-uk-what-missing-from-shelves-why-supermarkets-b1061854.html

The Northen Echo: https://www.thenorthernecho.co.uk/news/23404874.food-prices-hit-45-year-high-shortages-inflation-rise/

Bona nit,

A continuació us adjunto el meu relat sobre l’educació artística rebuda durant l’escolarització!

Des de petita, els meus pares han fet tot el possible per involucrar-me en el món dels arts.

Per començar aquest relat, em poso a pensar i recordo que els inicis de la meva trajectòria amb els arts van començar a l’aula de P4. Els meus pares em van apuntar a una extraescolar que es deia “Animació”. Tinc molt bons records dels moments que vaig passar. Erem un grup molt reduït de nenes i nens, això ens permetia desemvolupar-nos amb més confiança i naturalitat en el moment de relacionar-nos entre nosaltres i amb la professora. Què fèiem en aquesta extraescolar? Tota mena de coses relacionades amb l’art i la plàstica: ens disfressàvem, creàvem les nostres pròpies disfresses, ens pintàvem la cara els uns als altres, treballs manuals, jocs i tota classe de ximpleries (allò a vegades semblava una jungla). El que més m’agradava d’assistir a les classes, era que ens donaven plena llibertat en el moment de descobrir, explorar i expressar-nos. Érem realment feliços i no ens n’adonàvem. Recordo que per a finalitzar el curs, representàvem una obra de teatre a l’auditori del barri. El primer any vam representar la Blanca Neus i els set nans, el segon, no recordo molt bé que obra de teatre van triar, però sí que ens vam haver de personalitzar les nostres pròpies disfresses a casa. Amb la meva mare, vam crear un vestit preciós, amb casseroles de joguina enganxades en la gran faldilla del vestit. Tant de bo tingués ara mateix una fotografia d’aquell moment, no podia estar més orgullosa de la meva mare i de la idea que va tenir.

Una vegada va finalitzar el meu pas per l’Animació, em vaig apuntar a gimnàstica rítmica, sol record que no vaig durar molt, no sé per què. M’agradava, i avui dia em continua agradant, però crec que no m’anava molt bé. La gimnàstica va ser substituïda pel bàsquet (uns llargs i bons anys per a les meves memòries). Tot seguit i per a finalitzar la meva etapa de primària, vaig experimentar amb les classes de ball; m’agradava molt, però per raons personals no vaig poder continuar amb l’activitat.

Comença l’ESO, continuo creixent, entro en una nova etapa de la vida, i entre una cosa i una altra, començo a interessar-me per la interpretació. Van ser uns anys molt importants i emocionants per a mi. Obres com: Els Pastorets (repetides vegades, ja que es feia cada any per les celebracions de Nadal), Romeu i Julieta, Somni d’Una Nit d’Estiu i Hamlet. Per descomptat, a la meva professora de teatre li encantaven les grans històries. Vaig acabar l’ESO i amb això se’n va anar el meu pas pel teatre. Juntament amb les classes de teatre, ens oferien classes de cant per afegir música a les obres de teatre. Vaig tindre un professor magnífic. Jo de cantar, no sé gaire, però aquell senyor em va ensenyar, i bé, no ho feia tan malament. Per coses de la vida (l’edat, el temps, altres interessos), el vaig deixar, així i tot, avui dia, continuo pensant que tornaré a aquest món tan meravellós i que tantes coses bones m’ha donat.

Finalment, després d’un llarg descans del món de les arts, conec a una amiga que assisteix a classes de ball flamenc. Un dia, em convida a un dels seus espectacles; jo allí asseguda, gaudit de l’espectacle, dels balls, els passos, de les ballarines, la música, els vestits, el so de les castanyoles i els bastons… Se’m va obrir un nou món, el de la dansa, i en el meu cas, el flamenc. Després d’anar a veure-la, ni m’ho vaig pensar, a la setmana següent estava en la meva primera classe. Sis anys després, encara segueixo, i s’ha convertit en una de les meves grans passions. Els moments que passo ballant, amb el meu grup, les festes, els sopars, els espectacles, quan cada any toca fer-se un vestit nou i ens passem setmanes per a decidir el vestuari… La veritat, no el canviaria per res. Són moments de qualitat, que m’omplen i m’il·luminen, fins i tot en els dies més tristos, per aquesta raó espero poder continuar gaudint del ball durant molts anys més.

Per a finalitzar amb aquest relat, m’agradaria parlar una mica d’aquelles coses que per a mi són vitals, que m’apassionen i fan que el meu dia a dia sigui més entretingut, plaent i enriquit: la lectura, el cinema, la música i els viatges. Actualment, sense aquestes quatre coses, la meva vida no seria la mateixa. Una mica de bona música als matins per a aixecar l’ànim i les energies; el concert del teu cantant preferit; una nit de ball i música quan toca celebrar o perquè t’ho has merescut; la llibreria que fa temps vols anar a veure; un parell de capítols del teu llibre preferit per abans d’anar a dormir (encara que a vegades se te’n va de les mans i et llegeixes uns quants més); com ja dic en el meu mapeig: dies de pluja, nits d’insomni, tardes avorrides: sofà, manta, crispetes i una bona pel·lícula o sèrie per veure (el pla perfecte!); un bon viatge amb la teva família, parella o amics (encara que sigui a 1 hora de casa), existeixen molt poques coses que siguin millor, poder desconnectar, descobrir i conèixer nous llocs, paisatges i persones.

Això és tot, espero que us hagi agradat el meu relat. Ens llegim!

Carlota.

Bones tardes companys docents.

Esper que vos sembli interessant el meu relat sobre l’educació artística rebuda i les disciplines practicades.

Salut.

Bon dia!

Aquí teniu el meu mapa sobre les pràctiques culturals i artístiques!!

Bon dia! Comparteixo amb vosaltres el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques.